Les troballes del Paleolític que responen a les preguntes de hui

Per a poder situar-se en el temps en què els neandertals romanien assentats en zones del nostre entorn és necessari retrocedir més de 40 mil anys. D’igual manera, també requereix tirar la vista arrere, 37 anys per a ser exactes, si es desitja conéixer l’inici d’unes investigacions arqueològiques que han aportat valuosa informació sobre eixes poblacions neandertals que van conviure on ara ho fem nosaltres durant el Paleolític mitjà.

En 1986, la historiadora i professora de la Universidad de La Laguna (Tenerife), Bertila Galván, va iniciar aquest estudi amb les excavacions dels jaciments del Salt i Abric de Pastor, totes dues a Alcoi. En eixa època i amb els recursos disponibles, l’objectiu era donar resposta a qüestions d’un passat llunyà com qui van ser les primeres comunitats que es van assentar allí, com vivien o quina era la fauna recurrent. No obstant això, des que es van dur a terme aqueixes primeres excavacions, no sols ha canviat la societat i els seus respectius avanços tecnològics, sinó també la manera de fer ciència.

En aquest sentit, Cristo Hernández, professor de la Universidad de La Laguna i actual coordinador de les excavacions juntament amb Carolina Mallol, explica que, encara que el principal objectiu s’ha mantingut constant en el temps, “la ciència avança i l’arqueologia ha canviat molt des d’aqueixos primers treballs”. En les campanyes realitzades els últims anys, que es duen a terme durant juliol i agost, s’aborda nova informació a escala microscòpica i molecular, a través de la química orgànica que “resulta fonamental en la nostra investigació”.

A partir d’aquests recents i innovadors recursos, s’ha pogut obtindre un altre tipus d’informació més detallada que permet contestar preguntes de “candent actualitat”. D’aquesta manera, Hernández apunta que això els ha possibilitat conéixer com ha canviat el paisatge i com ha afectat el canvi climàtic als éssers humans. “Pot semblar que l’arqueologia no aporta res hui dia, però el que fem és una reflexió sobre el comportament humà i la seua relació amb la naturalesa”.

I en el bon fer d’aquesta tasca, no sols és l’avanç de les tecnologies utilitzades el que l’ha facilitat, sinó també la col·laboració de diferents centres i universitats de dins i fora del país. “Es tracta d’un projecte internacional en el qual està implicat La Laguna, però també universitats d’Alacant, Madrid, Barcelona i centres d’Europa i dels Estats Units. Aquests jaciments són ara mateix un referent internacional i tant El Salt com l’Abric de Pastor estan en els principals debats sobre les poblacions neandertals”.

Amb tot això, l’equip desplaçat a aquests jaciments compost per unes 25 persones entre les quals hi ha estudiants de grau i màster i investigadors postdoctorals, ja té al capdavant el seu objectiu per als pròxims quatre anys. “Aprofundirem en les fases més antigues del Salt i a treballar amb els primers neandertals de fa aproximadament 60 mil anys”. Al mateix temps, continuen treballant amb una troballa recent: l’aparició d’una zona de fogueres complexes, l’estiu passat.

Visita als jaciments
Per a poder acostar aquests avanços a la societat, els jaciments del Salt van celebrar aquest passat diumenge la seua jornada de portes obertes. Hernández expressa que “és gratificant la resposta que els alcoians tenen tots els anys. Enguany comptem, a més del suport del Museu Arqueològic i de l’Ajuntament, amb una donació de Nirvel”. No obstant això, assenyala que sí que és necessari un major suport de les administracions públiques, “una aposta més decidida per les humanitats”.