Les favorites dels càrrecs festers 2024: Un grup humà especial

Daniela Cano Cantó, Núria Artuñedo Pascual, Pepa Puchades Chuliá i Abril Cano Francés, els qui, com a filles i dones dels càrrecs de les Festes de Moros i Cristians 2024, assumiran el càrrec de favorites.

Encara que comparteixen un vincle similar amb les festes, cadascuna té una història única. Començant per les més joves, Daniela i Abril, els qui han sigut part integral de les seues respectives filaes des del seu naixement, i han crescut en la nova era de les festes en honor a Sant Jordi. Enguany, els seus pares ocupen els rols de capità cristià dels Alcodianos i alferes moro dels Abencerrajes, respectivament.

Les trajectòries de Pepa, favorita del capità moro dels Mudèjars, i Núria, de l’alferes cristià dels Aragonesos, encara que són diferents, també comparteixen similituds. Ambdues sempre han estat vinculades al món fester, encara que la seua participació es limitava principalment a les ostentacions. Pepa recorda: “De xicoteta vaig eixir alguns anys en la entrà amb els Andalusos, perquè m’agradava molt el vestit, però vaig començar a eixir en els Mudèjars en 1980, quan em vaig casar. Des de llavors he eixit en els Mudèjars, una filá en la qual la meua família política té molta tradició familiar. De fet els meus fills són la cinquena generació”. Núria, influenciada per la tradició familiar compte: “Jo he sigut festera tota la meua vida, perquè el meu pare eixia als Realistes. Va ser quan vaig conéixer a Santi quan em vaig fer aragonesa i, des que es va crear la figura d’acompanyant, he vestit vestit fester”.

LES PARTICULARITATS
Els orígens d’ocupar aquests rols destacats també tenen les seues particularitats. Judit Cantó, dona del capità cristià i mare de Daniela, recorda com va sorgir la idea de la capitana així: “El nostre ‘montepío’ tenia moltes ganes que Dani fora el capità i ell també el tenia al cap. Però no va ser fins que jo li vaig dir: “series bon capità” quan es va llançar”. No obstant això, als mesos li va vindre la sorpresa quan li vaig comentar que no anava a ser la favorita, però que l’anava a ajudar en tot i que seria dama. Ací es va esfondrar, però vam anar a Daniela i li vam proposar que anara la favorita, al que va dir que sí”. Aquesta conversa va ser abans de la pandèmia, quan Daniela tenia 12 anys, i per això, tampoc recorda al 100% eixos moments. No obstant això, ara amb 17, assegura que té molta il·lusió d’acompanyar al seu pare com a favorita. Núria recorda el moment de la decisió en la mateixa línia, sense haver-li’l plantejat: “En 2017, durant un sopar amb amics, no paraven de dir: ‘I si Santi fora l’alferes?’ I em preguntaven constantment, ‘Nuria, t’agradaria que Santi fora l’alferes?’ Al principi, Santi no estava convençut, però al final, es va decidir. Sempre diu que va acceptar el càrrec perquè les meues filles i jo, a més dels seus amics, l’impulsem a seguir avant”.

Per part seua, la història de Pepa comença molt abans: “En la filá van començar a dir que ell podria ser el capità. En el càrrec anterior ja tenia alguns dubtes i, fa 16 anys li vaig dir: ‘Si algun dia decideixes acceptar el càrrec i jo no estic per a eixir, no es farà, perquè jo vull estar bé estèticament’. Va passant el temps i sense adonar-te decideixes seguir avant. El meu marit és molt fester, però sempre m’ha dit que això ho fa per mi, encara que jo mai li ho haja demanat. Sempre em diu que si no haguera estat casat amb mi no ho haguera fet. Ha estat molt motivat per la il·lusió que veia en la meua”. Abril afig: “No em recorde molt del moment exacte en el qual em proposen ser favorita, però com totes expliquen, de sobte sorgeix la idea i es tira cap avant. Els amics del meu pare i la família van fer molt perquè s’animara, i jo tinc molta il·lusió d’acompanyar-lo”.

El fet de representar el paper de favorites de les Festes de Moros i Cristians implica compartir moments especials i únics que només elles poden experimentar, i el vincle que es forma es converteix en essencial per a fer d’aquesta experiència una cosa veritablement memorable. Abans d’assumir els seus càrrecs, la majoria d’elles no es coneixien, excepte Judit i Núria. No obstant això, totes coincideixen a haver trobat un grup humà amable i acollidor, tant entre les dones, que inclouen a la mare del Sant Jordiet i a la parella del Mossén Torregrosa, com entre els homes.

I és que, paral·lelament als actes oficials als quals han assistit durant el seu any de càrrec, només elles poden comprendre i donar-se suport mútuament en aspectes com l’elaboració de vestits, carrosses, detalls i imprevistos. Mar Francés, dona de l’alferes dels Abencerrajes, emfatitza: “És important saber que no estàs sola en aquestes situacions, i això dona tranquil·litat”.

Pot llegir el reportatge complet en l’edició impresa de El Nostre Ciutat del dissabte 6 d’abril de 2024.