L’aventura de creuar el carrer

Seguisc des de la distància l’actualitat alcoiana, més que res per fer-me ressò d’ella. I fa poc he llegit una notícia que m’ha omplit d’orgull i que m’ha permès presumir del meu lloc d’origen. Que Alcoy és un poble treballador, inconformista i emprenedor és una afirmació que forma part de la cultura universal. Valga el tòpic de les olives i les anxoves. I per això produïx una especial satisfacció vore que seguim a l’avantguarda amb iniciatives modernes, trencadores, quasi futuristes. La última: la desaparició dels antiquats i obsolets passos de zebra.

Ràpidament, la imaginació se’m dispara. Què se li haurà ocorregut a algun dels meus paisans per acabar amb eixa lacra del paisatge urbanístic? Dins de les múltiples possibilitats (tantes que algunes ni se’m poden vindre al cap), em quede amb un ventall que presenten diferents connotacions, però que totes elles serien vàlides (1).

1.- Construcció d’un sistema eòlic-hidràulic global que es posa en funcionament en el lloc on abans estaven els passos de zebra, de forma que, al situar-se damunt d’un dels molts punts d’interacció, el vianant siga elevat pels aires i puga creuar el carrer a una altura suficient com per a que ni tan sols els camions interferisquen en el normal desplaçament de la persona que vol creuar el carrer. Això suposaria alçar els carrers, però no passa res: ja fa anys que no ho fem i potser vaja sent hora de recuperar eixa vella tradició.

2.- Implantació d’un xip en el parietal esquerre de cada alcoià. Es necessita un poc d’esforç de concentració per part del vianant, però amb sacrifici (per part d’uns més que per part d’altres) tot es pot aconseguir. Estirant-se suaument l’orella esquerra, la persona que vol creuar sent algun pas-doble tipus “Mi Barcelona”; i, si el vianant és alcoià de pura raça, se li elevarà l’ànima, se li elevarà l’esperit… i acabarà elevant-se tot sencer per a poder creuar el carrer sense cap perill. És una espècie de levitació alcoiana. Per als més ortodoxos, cal esperar a altres nou persones per a creuar, i posar-ne a un altra davant. Prohibit rotundament, almenys per ara, posar un cabo batidor. Això sí, es recomana no entretindre’s massa ni fer tallons, perquè si la música s’acaba i es perd la concentració, es deixa de levitar i l’aterratge pot ser brusc. Dit d’una altra manera: que el morrostio pot ser de pronòstic. De moment, este sistema no és exportable, però segur que es pot adaptar.

3.- Construir un pont en cada lloc on ara hi ha un pas de zebra. Som la ciutat dels ponts, no?, i de tant en tant ens agrada posar-ne algun, sense pensar si fa massa falta o si és el moment més adient. És cert que este sistema està implantat en algunes capitals. Però allà es diuen passarel·les. I ací no serien passarel·les: serien ponts. Bo per als ciutadans i un altre reclam per al turisme que s’aglomera en els nostres carrers pràcticament durant tot l’any.

4.- Una alternativa més prosaica però molt populista: canviar les ratlles dels passos de zebra per franges amb els escuts de les filaes. Això acontentaria a uns quants Primers Trons que veuen en el disseny dels actuals passos de zebra una apologia de la filà Benimerins.

5.- Una solució política: l’anarquia absoluta. Que cadascú creue els carrers per on li passe pels pebrots. I, a partir d’això, qui sap? Igual la revolució…
El problema és que després he continuat llegint la notícia. I m’he emportat una tremenda desil·lusió. Resulta que no és que els passos de zebra vagen a desaparèixer perquè anem a aportar-li al món un sistema revolucionari. No. Resulta que van a desaparèixer… perquè no hi ha diners per a pintar-los! I dic jo: no hauria de convertir-se eixe tipus de coses en una prioritat? No deuria de ser-ho el vetllar pel benestar i la seguretat dels ciutadans, siguen vianants o conductors? Per a la gent que ens governa, està clar que no. I també està clar que jo dec pertànyer a eixe grup de gent que creu que hi ha una altra manera de fer les coses. Un grup que, tinc la sensació, cada volta és més i més nombrós…

(1) He descartat el teletransport per obvi: els alcoians som molt més originals i imaginatius.

Guioniste i escriptor