L’autèntica heroïcitat
No són bons temps per a ser jove, almenys si ens fixem en les xifres de l’atur. El fet és que un cert sadisme m’impulsa a consultar cada cert temps la taxa d’atur, tot per saber amb quin grau d’intensitat he d’odiar la prestigiosa marca Espanya. Les dades més recents afirmen que uns 775.000 menors de 25 anys no tenen feina, és a dir quasi un 50% de la població en aquesta franja d’edat. A més des de la reforma laboral del 2012, 700.000 menors de 35 anys han perdut el seu lloc de treball. Si tenim aquesta informació com a referència no és difícil entendre titulars com els que diuen que “Més de la meitat dels becaris majors de 30 anys treballa gratis”.
La realitat és que darrere dels estudis de població activa i de les xifres que en ells s’inclouen, trobem històries personals que difícilment són difoses als mitjans de comunicació. Encara que pugui parèixer contradictori, un dels grans inconvenients que tenim la generació de joves actuals és la multitud d’oportunitats promeses. Des de ben petits se’ns fa veure que tot allò que vulguem està al nostre abast i que si treballem de valent, és possible aconseguir el que ens proposem. No obstant tot es limita a això, la possibilitat. Ja són massa somnis trencats i promeses incomplertes a les quals hem de fer front, i cada any que passa ens allunya més d’un estil de vida que no per desitjar amb major intensitat, podrem aconseguir. Els que veuen el got mig ple diran que aquesta situació ens endureix i que incentiva en nosaltres un procés de formació i d’aprenentatge continu. Jo que personalment no veig el got enlloc, trobe que som part d’un sistema que no ens deixa desenvolupar-nos durant l’etapa més crucial de la nostra vida, i que a poc a poc anem perdent els drets pels quals els nostres avantpassats tan durament van lluitar.
Ens passem anys estudiant, i així i tot encara són molts els que encaren la trentena igual que els divuit anys, sense feina i vivint amb els pares. Estudiar una carrera universitària solament t’assegura una cosa, rebre una cura d’humilitat quan t’incorpores al mercat laboral i veus quina utilitat té tot allò que has après sense posar-ho en pràctica. A més aquesta desitjada incorporació serà, si tens sort, amb un contracte de pràctiques per 400 euros o amb l’obligació de fer-te autònom. En cas de no acceptar aquestes condicions encara et queden tres tipus d’eixida al mercat laboral espanyol: per terra, mar o aire.
Escrivia Pérez-Reverte en referencia a les eleccions catalanes que “votar espanyol en Catalunya és un acte heroic”. Per mi ser jove i lluitar per un futur pròsper a l’estat espanyol és l’autèntica heroïcitat.