“L’autèntic premi són les persones que escolten la nostra música”
Entrevista al cantautor Andreu Valor, que acaba de rebre un dels premis Ovidi

La XIX edició dels Premis Ovidi ha tingut un nom propi destacat: Andreu Valor. El cantautor de Cocentaina ha sigut guardonat amb el premi a la Millor Musicació d’Estellés, una categoria especial creada enguany per commemorar el centenari del naixement del poeta de Burjassot. En una gala celebrada al Teatre Serrano de Gandia, marcada per l’emotivitat i el reconeixement a la música en valencià, Valor va rebre aquest guardó que premia la seua sensibilitat a l’hora de transformar en cançó els versos de Vicent Andrés Estellés.
Amb quatre nominacions en aquesta edició, Andreu Valor s’ha consolidat com una de les figures més destacades de l’escena musical valenciana. Després d’un 2024 intens, amb prop de 100 concerts en 10 mesos i un últim recital programat per al 9 de febrer a la Ciutat de les Arts i les Ciències amb totes les entrades exhaurides, aquest premi arriba com un reconeixement a la seua tasca i el motiva a continuar fent el que més li agrada: música.
– Com et vas adonar de les teues nominacions?
– Un mes abans dels premis, alguns membres del jurat fan una roda de premsa per anunciar els nominats. En el meu cas, vaig rebre nominacions en diverses categories: millor direcció de cançó d’autor, millor producció musical, millor disseny i millor musicació d’un poema de Vicent Andrés Estellés. Per a mi va ser tot un honor.
– Pensaves que podries guanyar alguna?
– Portem uns anys molt bons. Els últims tres treballs han estat premiats en diferents certàmens, com els Premis de la Generalitat Valenciana, els Carles Santos i els Ovidi Montllor. L’any passat ja vam guanyar el premi al millor disc de cançó d’autor per ‘Un nou món’. Però aquest any no m’ho esperava. Els premis i jo tenim una relació d’amor-odi: per una banda, és gratificant que es reconega el teu treball, però alhora veus companys amb projectes extraordinaris i saps que tots treballem molt per tirar endavant. Ens alegra, perquè significa que fem les coses bé i ens motiva a seguir en aquesta línia, però també sentim una certa prudència per respecte a la resta de nominats. No m’hauria estranyat no haver guanyat, perquè la gent que estava nominada tenia molt nivell.
– Què significa per a tu haver rebut aquest reconeixement?
– És molt gratificant, perquè aquest treball és molt visceral. No només componc cançons, sinó que intente ser sincer i oferir el màxim. Rebre aquest impacte positiu del públic, veure que la música, els arranjaments i les lletres arriben a la gent, és molt especial. L’ autèntic premi són les persones que escolten la nostra música, que venen als concerts i connecten amb el que volem transmetre.
– És el segon premi Ovidi Montllor que aconseguixes. Han sigut els dos igual d’especials?
– Cadascun ha sigut especial per motius diferents. El primer, perquè era la primera vegada que ens premiaven i, a més, els Premis Ovidi cada vegada tenen més criteri i reconeixen una diversitat musical molt rica en la nostra llengua. Aquest segon ha sigut molt emotiu perquè me’l va entregar la filla de Vicent Andrés Estellés, un poeta que admire profundament i que ha influït molt en la meua formació. A més, enguany es commemorava el seu naixement, cosa que li donava un significat encara més especial.
– Com va ser compartir escenari amb artistes reconeguts?
– Quan comences, tot és nou i t’ompli d’il·lusió. Ara, després de quasi vint anys en la música, he conegut molts companys, i els premis es viuen d’una altra manera. La innocència inicial s’ha transformat en maduresa. Tot i això, seguix sent emocionant trobar-se amb referents i descobrir nous artistes. La sensació d’admiració i gratitud no desapareix mai. Compartir escenari amb grans artistes sempre és enriquidor, és una oportunitat per aprendre, intercanviar idees i, sobretot, gaudir del que més ens apassiona.
Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del 7 de febrer.