L’Art com a motor econòmic. RUBÉN FRESNEDA ROMERA. Membre del Consell Polític d’Esquerra Unida Alcoi

Alcoi ha estat sempre una ciutat industrial des de fa algunes generacions, convertint antics molins en fàbriques i aprofitant l’aigua que brolla del Molinar. Això és el que entén el nostre codi genètic quan sentim la paraula industrial.

Però d’indústries hi ha moltes. L’activitat econòmica industrial va portar a Alcoi moltes coses, una d’elles la cultura, i en el seu defecte l’Art, convertint paral•lelament una ciutat industrial en una ciutat cultural. Per desgràcia la nostra activitat fabril va anar desaccelerant-se fins a un punt que és quasi inexistent, però en canvi la cultura ha anat experimentant tot el contrari. I és que la nòmina d’artistes va augmentant no sols a les arts plàstiques sinó també al teatre, la dansa, la literatura, la música i la poesia. I és que la cultura també és una indústria.

Posem pel cas una exposició. Quan acudim a una sala d’exposicions, pensem només en el treball que ha fet l’artista, però darrere d’ell hi ha moltes persones que han intervingut directament o indirectament. És per això que retallar en cultura també vol dir generar atur. L’Art és un circuit d’intercanvi econòmic. Per a poder pintar calen pintures, teles, bastidors i altres estris que han fabricat, transportat i venut. Una vegada concloses les obres, hi ha l’autònom que posa marc a cada quadre, el dissenyador gràfic que s’encarrega del catàleg, de les invitacions, del cartell, l’impremta que ho materialitza, i en exposicions de molt nivell, contractació d’assegurances, empreses de muntatge d’exposicions, un comissari, un galerista, un responsable de premsa, servei de càtering per a la inauguració…

Així que quan comprem una obra d’art no estem només donant a guanyar al pintor (en el meu cas), sinó que reverteix en altres treballadors: des dels operaris de la fàbrica que fan les pintures, el transportista que ho ha dut, al depenent que després ho ven, l’encarregat d’emmarcar les obres, l’embalatge, el transport, les cartes que s’envien amb les invitacions, el catàleg que s’ha materialitzat a l’impremta…

Aquesta indústria és l’hereva de la nostra indústria, la cultura és un dels motors que mou Alcoi i que fa marca Alcoi. Pocs són els llocs on conflueixen tantes persones que viuen i treballen de l’Art. És una indústria que genera cultura i llocs de treball, i per tant, els ja normals retalls en cultura per part de l’Estat Espanyol són absurds, atés que significa fer més llargues les cues de l’atur. Així que cada vegada que s’animem a comprar un quadre estem invertint els nostres diners en múltiples persones i col•laborem a continuar eixos llocs de treball amb aquesta indústria, que ja és la nostra indústria.