L’arrel del que som hui
El Museu Arqueològic acull una exposició sobre el Cabeço de Mariola, que es complementa amb un monogràfic que es presenta aquesta vesprada
Fins a abril del pròxim any 2022 es pot contemplar en el Museu Arqueològic Camilo Visedo una mostra representativa dels centenars troballes de les excavacions realitzades entre el 2013 i el 2019 en el Cabeço de Mariola –entre Alfafara i Bocairent– per part del propi Museu i de la Universitat d’Alacant, amb l’objectiu d’omplir el “buit” d’investigació que existia sobre la fase final de la cultura ibera i l’inici de la dominació romana –aproximadament entre el 150 i el 75 abans de Crist– en aquesta zona.
La citada mostra es reuneix en l’exposició ‘Entre ibers i romans: arqueologia en el Cabeço de Mariola’, que va ser inaugurada a la fi de novembre, després de sis anys de treball de camp i altres dos de laboratori, anàlisi i restauració.
En aquesta exposició s’exhibeixen al voltant de 50 peces distribuïdes en quatre vitrines, al costat d’una simulació d’un rebost d’una de les cases d’aqueix moment.
La peça clau és el ‘Vas de la Dansa’, d’uns 50 centímetres d’altura, segons detalla el professor de la Universitat d’Alacant, Ignasi Grau, qui al costat de l’ex director del Museu Arqueològic, Josep María Segura, ha dirigit aquest projecte.
Grau apunta que, en el citat Vas queden reflectides les principals característiques de l’època. Tots dos assenyalen que és una espècie de pitxer contenidor d’aliments, en la superfície del qual els ibers van representar, a través d’imatges, una cosa similar a un còmic, en el qual, hi ha dues escenes pràcticament iguals, en les quals, apareixen 8 figures: 6 dones que van agafades al compàs com si estigueren ballant, un home que toca la lira, i finalment, una altra dona, encapçalant l’esquema, fent una ofrena, en un cas d’un ram d’espigues, i en una altra un pitxer. “El Vas reflecteix la festa del poble, un grup de dones juntes, possiblement de les famílies bé, que ofereixen les primícies del camp a la divinitat, i el fan ballant. Demostren els productes de la collita una vegada acaba el cicle i donen les gràcies. Van vestides de manera espectacular, no és la roba habitual”, explica Grau, qui afig que, en aquest Vas “es fa al·lusió al tèxtil, es troba la vida agrària, l’agricultura, l’alimentació la música, el calendari….està tot reunit en un sol vas”. Tots dos remarquen que, en el Vas de la Dansa queda reflectit també el pes de la dona en aqueix moment de la història, fa 2100 anys, a diferència del Vas dels Guerrers, que també està en el Museu Arqueològic, que es va trobar en 1956 en la Serreta, i en el qual, el protagonisme absolut és dels homes.
Grau i Segura incideixen a més en què, amb aquesta investigació s’ha pogut esbrinar que en aqueixa època van començar algunes formes de vida que es mantenen hui dia com la circulació de la moneda, les xarxes comercials, i la distinció entre les persones segons el seu estatus, fent gala d’objectes preuats.
A més de l’exposició, que es complementa amb un audiovisual explicatiu, aquesta vesprada, a les 19’30 hores, es presenta en l’IVAM CADA un monogràfic sobre aquest projecte de 328 pàgines, dirigit especialment al món científic.