L’aprenent vol guanyar

Fa quatre anys Nicolás Cabanes va arribar al Campionat d’Espanya de rallies d’asfalt sense fer a penes soroll. Acabava d’aterrar en un món on contrastava el seu caràcter pausat i en el qual el cognom Cabanes tenia un enorme pes pel llegat construït al llarg de més de quatre dècades pel seu pare Vicente, fins i tot hui en actiu com a organitzador del Rallie La Nucia-Mediterrani, única prova del Nacional a la Comunitat Valenciana i enguany per primera vegada dins del calendari de l’Europeu, i com a membre de l’equip directiu del president de la Federació Espanyola d’Automobilisme, el valencià Manuel Aviñó.

En tot aquest temps el mitjà de la saga Cabanes ha tractat de forjar la seua pròpia personalitat, i aquell aprenent al qual molts no van augurar massa recorregut, comença a somiar en gran. Cada temporada des de llavors no ha deixat de créixer. Fa dos va guanyar el seu primer rallie, a més el de casa, sorprenent propis i estranys, però la pandèmia i dues avaries per culpa d’una pedra van arruïnar el seu assalt a les primeres places en les copes mono-marca. En la temporada que ara comença, l’aprenent busca volar alt i continuar escrivint la seua pròpia història en aqueix món tan complicat com són els rallies.

El primer capítol del nou curs comença a escriure’s aquest mateix cap de setmana. Ahir estava previst disputar en terres cordoveses el 38 Rallye Sierra Morena, amb el qual s’obri la temporada del Campionat d’Espanya de rallyes d’asfalt. Nicolás Cabanes, ja amb 27 anys, continuarà sent fidel als seus inicis, com a pilot de la Copa Suzuki Swift, principal pedrera de pilots a nivell nacional i considerada com la més important entre les copes mono-marques, tant per nivell de pilotatge com per premis en metàl·lic que reparteix, un total de 38.000 euros entre els més ràpids de la temporada.

“No sé si vaig acabar cinqué o sisé de la Copa”, assegura arrufant les celles quan se li recorda a Nicolás Cabanes la seua classificació final la passada temporada. “Espere que enguany siga diferent. Vaig afrontar 2020 amb moltes il·lusions després de la meua victòria en l’últim rallie de 2019 (La Nucia-Mediterrani), però la pandèmia ho va canviar tot. Al final cal donar gràcies perquè va haver-hi un moment que el vaig veure tot molt negre. Vam poder fer quatre rallies i és el positiu. El negatiu va ser que a penes va haver-hi marge d’error. Al Ferrol vam trencar l’amortidor quan anàvem tercers. També vam tindre problemes en el rallie de casa, podíem haver guanyat com l’any anterior, però ens toquem amb una pedra i tot es va anar al trast. Sense eixos dos contratemps, perfectament hauríem pogut acabar la Copa tercers o quarts, que era l’objectiu amb el qual iniciem l’any”, recorda.

> Pots llegir el reportatge complet en l’edició en paper de El Nostre Ciutat del dissabte 10 d’abril.