Laos i Malàisia amb moto però sense Vespa en ple estat d’alarma
No són bons temps per als aventurers. Bé que ho sap Emilio Turrión, a qui l’esclat de la crisi sanitària li va enxampar en la carretera i a milers de quilòmetres del seu Muro natal, recorrent l’Àsia menys turística i més autèntica. “En aquest viatge volia visitar dos dels pocs països de la zona en els quals no he estat. He visitat Índia, Nepal, Singapur, Birmània, Tailàndia, Indonèsia, Cambodja… El pla era fer Laos i Vietnam. Laos vaig aconseguir recórrer-ho tot, la idea era després anar a Vietnam però van començar a posar-se les coses complicades. Em van dir que italians i espanyols no eren molt ben vistos per tot el que estava ocorrent a Europa. Tenia el visat vàlid per a tres mesos, vaig estar temptat de tornar però va sorgir la possibilitat de fer Malàisia, però al cinqué dia vaig haver de decidir. Les coses van començar a posar-se lletges, sobretot a Espanya i seguir per a tindre el cap més pendent de casa, per això vaig decidir tornar. No va ser fàcil, a Qatar vaig tindre molts problemes, al final vaig aconseguir solucionar-los i vaig poder arribar a Espanya”.
En aquestes dates es compleixen just un any de la seua última aventura. Van ser 10.000 quilòmetres a través del vell continent europeu fins a arribar a Islàndia, el país situat al sud del Cercle Polar Àrtic, recorrent durant dues setmanes els seus meravellosos paisatges, plens de pura naturalesa. Una vella d’anada i tornada en el seu inseparable Vespa, que aquesta vegada es va quedar a casa, tampoc va haver-hi intents com en l’estiu de 2018 quan va voler travessar els Estats Units des de Nova York a Los Angeles en una Vespa comprada en aquell país, aventura que va haver d’abandonar poc temps després per problemes burocràtics amb l’administració estatunidenca.
La seua primera estació a Àsia va ser Laos. Van ser deu dies en què Emiliio Turrión va poder recórrer uns 1.500 quilòmetres des de Luang Prabang, ciutat que està situada més al nord del país, fins a la capital Vientian, situada en el centre sent davantera amb Tailàndia, passant per Vang Vieng, on els llacs cristal·lí a la meitat de la selva són espectaculars i l’accés a ells és bastant complicat, per això l’opció és el lloguer d’una moto. “Vaig contractar una Profunda 150 Winner, molt típiques a Laos, són motos de poca cilindrada però que són molt útils. És una moto molt semblant a la Vespa ideal per a aquell terreny, amb ponts de fusta, sengles per la selva o camins de pistes. A penes podies anar a més de 40 o 50 km/h. És un país amb poc turisme, molt segur i on la gent és molt amable i et tracta molt bé. També és barat, amb molta compra en mercats ambulants. El nord del país, que limita amb la Xina, és molt bell, amb molta naturalesa i llocs impressionants. És molt típic veure a quatre persones o famílies senceres pujades en una moto”, descriu Emilio Turrión.
El farmacèutic de Muro portava temps planejant aquest viatge. Quedaven alguns punts en el mapa d’aquell continent encara per descobrir. Al febrer, quan ja començava a dibuixar-se una mica del que després va adquirir magnitud mundial, va decidir malgrat tot seguit avant i traure’s el visat vàlid per a tres mesos. “Vaig voler seguir malgrat tot, vaig prendre algunes precaucions, segurament hauria aguantat fins al final, però en el moment que em van dir que a Vietnam no érem ben vistos ni espanyols ni italians, vaig començar a preocupar-me. Així i tot vaig decidir provar la via de Malàisia, vaig estar diversos dies al país però al cinqué dia, veient que les coses empitjoraven molt a Espanya, vaig optar per vindre’m. Vaig estar a Kuala Lumpur i Georgetown, vaig llogar alguna moto i vaig poder recórrer platges i paratges realment fantàstics, però el cap començava a estar més a casa que una altra cosa. Era el 17 de març i les temperatures també es van disparar. Dels 26-27 graus bastant agradables de Laos vaig passar als 37 amb molta humitat de Malàisia. Crec que va ser la millor decisió”.
ARA ELS BALCANS
Si tot s’haguera desenvolupat amb normalitat, a la volta de Vietnam li haguera esperat una altra aventura, està vegada ja amb el seu inseparable Vespa, recorrent els Balcans amb final a Turquia, que anava a començar ara a la fi de maig. “Així haurà de tornar als meus orígens, que va ser recórrer Espanya, segurament és el que faré aquest estiu i si puc, escapar-me fins al Marroc. El seu caràcter emprenedor i viatger li ve de família, de la seua mare més concretament.
Al llarg dels seus 51 anys de vida ha visitat al voltant de 65 països en cinc continents. Va ser fa sis anys quan va començar a interessar-se per acompanyar aqueixos viatges en solitari amb el seu Vespa. Va decidir realitzar 4.000 quilòmetres per Espanya amb una Súper del 67. Després li va seguir Menorca, França, Polònia, Noruega (Cap Nord), Escòcia i Illa de Man, els Estats Units (Costa Aquest des de Miami a Boston) i Islàndia en 2019. Si tot marxa bé, a la fi d’any podria recuperar la idea de recórrer els Balcans en Vespa.