L’any en què el Collao va perdre la seua màgia

El 2018 no solament passarà com un any negre per al Deportivo, sinó també per ser l’any en què el Collao va perdre la seua essència i va deixar de ser un camp màgic per als jugadors que vestien l’elàstica blanc-i-blava i temut pels rivals.

Els seus efectes no solament es van deixar sentir en la classificació, sinó especialment a nivell d’afició, amb uns mínims en les graderies realment preocupants, escenificats en alguns partits de la passada campanya, encara que ha sigut en la present quan realment s’ha tocat fons, com va succeir en els dos últims xocs de l’any enfront d’Ejea i Peralada, amb molt de ciment en el Collao i poc més d’un miler d’espectadors, que diu molt de la divisió que actualment existeix entre afició i equip.

MÉS PUNTS LLUNY DEL COLLAO

Ara mateix, amb un partit més disputat, els blanc-i-blaus sumen més punts com a visitant –12 per 11– que en el Collao. El seu balanç com a foraster és de tres victòries, tres empats i quatre derrotes, per dos triomfs, cinc empats i dues derrotes a casa. Si traslladem aqueixes xifres al que ha sigut el còmput total de 2018 en el Collao, ix que dels díhuit partits que l’Alcoià va disputar en l’any passat, només va guanyar cinc, va perdre altres cinc i va empatar huit.

Foto: Lino es lamenta d’una acció amb poc públic en Gol A.