“L’Alzheimer el té el pacient, però el pateixen tots els de voltant”

El president de la Federació Valenciana d’Associacions de Familiars i Amics de Persones amb Alzheimer (FEVAFA), Santiago Llopis, entitat organitzadora del congrés celebrat a Alcoi dissabte passat, sosté que aquesta malaltia és cruel i dolenta, perquè “no únicament la té el pacient, sinó també la pateixen els que estan al seu voltant”.

És summament dolorosa, agrega, perquè la persona arriba un moment que està desubicada, no sap qui són els que estan al seu costat i es tracta d’un duel llarg veure com es va consumint a eixe familiar. “Es converteixen en xiquets xicotets a vegades, perquè es recorden de més coses de quan eren infants que del present”.

“Confonen als fills amb els pares o als fills amb els germans, és com si hagueren retrocedit 40 anys”, apunta el president. Entre els símptomes més evidents, pèrdua de memòria, de concentració i fins i tot de mobilitat física.

Llopis recorda que existeixen 42 associacions en tota la Comunitat Valenciana, en “pràcticament en cada comarca hi ha una entitat”. El seu consell és que, si es detecta algun símptoma, com deixar-se les llums o el foc encés, “acudisquen a les associacions, que compten amb bons professionals que poden fer-los tests o orientals què fer”.

El dirigent lamenta que l’Alzheimer siga una patologia encara sense cura, malgrat que sí que hi ha una sèrie de teràpies que “retarden la deterioració cognitiva de la persona i l’avanç de la malaltia, la qual cosa permet dotar d’una millor qualitat de vida al malalt”.

Els familiars i amics han d’actuar, sobretot, amb afecte, “intentant que no es moleste, perquè pot tindre episodis d’irritabilitat”. En aqueix sentit, remarca les nombroses opcions que aporten les associacions, com a centres de dia o de cap de setmana, que permeten a les famílies ‘desconnectar’ durant unes hores.

Finalment, respecte a les diferències entre demència i Alzheimer, Llopis matisa que “la primera és qualsevol alteració del funcionament de la ment”. Dins d’aquestes demències, la major i més estesa és l’Alzheimer, però “totes tenen un desenllaç i uns factors comuns”.

“En el grau més alt d’Alzheimer no arriben a conéixer als seus familiars, ni tan sols qui són ni com es diuen”, assevera amb un punt de resignació.