L’Alcoyano té llicència per a somiar

A deu jornades per al final de la lliga l’Alcoyano es troba en una situació en la taula que haguera signat amb els ulls tancats quan va començar la competició. Està prou allunyat per a no sentir els calfreds del descens i té el play-off a una distància prudent per a començar a il·lusionar-se en el tram més important de la temporada.

Si la victòria de fa dues setmanes enfront del líder Castelló va servir per a llevar-se el mal sabor de boca que van deixar les visites de Múrcia i Màlaga, el triomf a Mèrida ha sigut l’espenta que els de Vicente Parras necessitaven per a tindre llicència per a somiar. Són d’eixes victòries que marquen per a bé, que no deixen la més mínima escletxa al dubte, amb tot un equip remant fins al xiulet final davant un rival que fins que no va veure el 1-3 es va resistir a baixar els braços i entregar el partit.

En el Romano José Fouto es va veure a un equip coral, que no va escatimar ni una gota d’esforç i que va saber en tot moment executar a la perfecció el seu pla de partit. Va ser commovedor veure a Javi Jiménez, que s’estrenava com a titular en l’Alcoyano, caure desplomat sobre la gespa res més escoltar-se el xiulet final i plorar desconsolat després de més d’un any sense jugar un partit complet per les lesions.

Un altre bon detall va ser l’actitud amb la qual va saltar Pablo Ganet al terreny de joc, com a últim canvi i després de quedar-se sense jugar davant el Castelló. El hispà-guineà va donar l’assistència amb la qual Álvaro Vega va anotar el tercer de cap i sentenciava el xoc en el Romano José Fouto. Parla molt de la implicació que hi ha ara mateix en aquesta plantilla.

Tres ex blanc-i-blaus
Però en la Primera Federació no hi ha dos partits iguals i cada equip és un món diferent. Demà (12 hores) arriba l’At. Balears al Collao en la volta dels partits matutins a casa.

Des de novembre passat que l’Alcoyano no jugava com a local en sessió matinal. El quadre balear, que compta en les seues files amb els ex blanc-i-blaus Raúl González, Jero i Campabadal, es presenten a aquesta cita molt exigit. Acaba de tirar al carrer al seu segon entrenador i van pel tercer.

La seua aposta ha sigut una vella rabosa de les banquetes com Jaume Mut, que al llarg de tres dècades de trajectòria ha entrenat a quasi tots els equips del futbol balear i que tractarà de trobar el beuratge màgic que evite el descens d’una plantilla feta per a objectius més ambiciosos però que es mou com un elefant en una terrisseria amb el descens trepitjant-li els talons.

Només un gol matiner evitaria el que molts pronostiquen com un partit tancat i cuinat a foc lent. En l’Alcoyano, Vicente Parras haurà de tirar mà una altra vegada a la polivalència de la plantilla per a adaptar a jugadors a altres posicions diferents.

És el cas de Javi Antón, que des que va arribar a l’Alcoyano al gener s’ha desembolicat de lateral per la banda dreta, d’extrem i amb les lesions de Nieto i Farru, és el recurs d’urgència que el tècnic utilitza per a ocupar ocupar el carril esquerre.

Cap dels dos estarà en condicions de tornar a la convocatòria, igual que Kike Carrasco també es perd aquest partit per lesió.

L’únic que torna és Primi després de complir sanció. El normal és que l’il·licità torne a l’eix de la saga però caldrà veure que decideix finalment Parras després del magnífic rendiment que va oferir la parella Álvaro Vega-Javi Jiménez, claus en la victòria blanc-i-blava en el Romano José Fouto.