l’Alcoyano ha tornat

L’Alcoyano ha tornat. Després de quatre derrotes consecutives, els de Vicente Parras tornen a sumar, aconsegueixen un empat sense gols (0-0) que fa gust de victòria. Els blanc-i-blaus han signat una segona part en la qual han passat per damunt a un Múrcia que ha sigut xiulat pels seus aficionats al final del partit. Per fi s’ha donat amb la tecla i si cal posar que posar un però, és la falta de gol de l’equip. Són cinc jornades sense marcar, massa i més quan hui les ocasions han sigut moltes i molt clares. L’Esportiu suma un punt, es queda amb 4, insuficients per a eixir dels llocs de descens, encara que l’empat en la Nova Condomina fa gust de victòria.
Comentava el divendres Vicente Parras que el preocupaven molt els primers minuts, vist el succeït en les tres últims partits i la necessitat de fer un partit llarg, incòmode per al Múrcia, que el quadre grana no tinguera eixos finals que li feien molt perillós. L’Alcoyano de la primera part va ser un mur, no sols va mantindre a ratlla al Múrcia sinó que li va fer córrer darrere de la pilota per a gaubança dels blanc-i-blaus, molt bé tàcticament, complint a la perfecció el guió parlant en vestuaris, amb *Imanol i *Albisua com a escuders, bé en les bandes Armental i Agüero, amb Ganet exercint d’enganxament i amb molta mobilitat de moviments, mentre Prada s’encarregava de moure a la saga grana.

Per moments semblava que qui jugava de local era l’Alcoyano, eixint amb personalitat i ficant en alguna dificultat a la saga del Múrcia. Ganet, que tornava a la Nova Condomina, on era un dels jugadors preferits de la graderia, va voler tindre molt de protagonisme en l’arrancada, movent-se molt bé entre línies. En l’11 va buscar sorprendre a Gianni Cassaro, que debutava en les files locals, amb un tret escairat que el meta italo-espanyol va acabar detenint amb algun problemes. Sis minuts després, una altra vegada ho intente l’internacional equatoguineà, encara que ara sense tanta punteria i manant la pilota desviada per damunt del travesser.

Esglai quasi al descans
En el 21, l’ocasió més clara, també la millor embastada per l’atac blanc-i-blau, intervenint Agüero, Prada i Armental, que arribant des de darrere remata al pal curt, obligant el meta grana a lluir-se i enviar a córner. Després d’aquests minuts amb l’Alcoyano tenint clarament el comandament del partit, el joc s’ha igualat, però més per guardar forces que perquè el Múrcia haguera fet un pas al capdavant. Amb poc més a comptar, la primera part ha anat esgotant els seus minuts, si bé és cert que al descans s’ha arribat amb esglai, ja que Carrillo, un dels pocs que s’ha salvat del naufragi grana en el primer període, ha estat molt prop de signar un autèntic golàs després d’armar amb la seua cama esquerra una fuetada que s’ha estavellat en el travesser.
El millor estava per arribar. La segona part de l’Alcoià ha sigut del millor que hem vist aquesta temporada, sense cap dubte, però també en molt de temps. Va recordar i molt a eixos partits per al record en els grans escenaris. Amb una defensa avançada i marcant territori en el centre del camp, els blanc-i-blaus van anar fent-se amb el partit fins a acabar per desesperar a un Múrcia que anava traient tota la seua artilleria en comptagotes i que només va despertar amb l’entrada de Rodri, un autèntic killer de l’àrea que a punt va estar de guanyar el partit ell solet, després de deixar assegut a Álvaro Vega en un pam de terreny i disparar amb la seua cama dreta, però aquesta vegada sí Perales va demostrar que és un porter sense parenceries però amb una gran col·locació per a desviar el tret amb molta intenció del 9 grana.
L’Alcoyano, molt abans, havia avisat de les seues intencions, amb Agüero arribant molt bé des de darrere i posant la pilota on més fa mal als porters, si bé Gianni Cassaro va endevinar la seua intenció i va buidar com va poder, el rebuig el va recollir Nieto que es va afartar de pilota i va manar el seu tret per damunt del travesser. En el 78, de nou Agüero va fer que el meta del Múrcia es lluïra, després que Armental aconseguira que la pilota no s’anara per la línia de fons i centrara arrere perquè el 10 blanc-i-blau li pegarà amb tota la fe del món. Els minuts més bojos van arribar amb el descompte, sis va manar el col·legiat, amb ocasió per a Campabadal, seguidament qui el va intentar va ser Raúl Alcaina, però qui més a prop va estar va ser Primi, rematant de cap en el segon pal i quan semblava que el 0-1 anava a arribar, *Rodri es va convertir en l’àngel salvador d’un Múrcia xiulat pels seus aficionats al final de la trobada.
En total, 12.473 han sigut els espectadors que han presenciat el partit, d’ells un centenar d’aficionats blanc-i-blaus. Bon detall dels jugadors de l’Alcoyano que han anat a aplaudir-los a la zona del camp on es trobaven. Diumenge que ve una altra vegada lluny del Collao,. l’Alcoyano juga a Granada (16 hores), contra l’acabat d’ascendir Recreatiu Granada, que està amb un punt més que els blanc-i-blaus i ahir va perdre 3-0 a casa del Còrdova.

Fitxa tècnica

Múrcia: Gianni Cassaro, José Ruiz, Rufino, Marcos Mauro (46′ Alberto González), Marc Baró, Isi Gómez (80′ Pedro León), Tomás Pina, Arturo (46′ Carlos Rojas), Dani Vega, Guarrotxena (59′ Montoro) i Carrillo (69′ Rodri).

Alcoyano: Perales, Campabadal, Primi, Álvaro Vega, Nieto, Armental (89′ José Lara), Imanol (59′ Juanan), Albisua, Agüero (89′ Sergi López), Ganet (59′ Sergi García) i Pradera (70′ Raúl Alcaina).

Àrbitre: Manrique Antequera (Andalus). Va amonestar als locals José Ruiz i Alberto González i als visitants Imanol, Primi, Campabadal, Albisua i Agüero.