L’alcoià Emilio Doménech, en directe des de Nova York

Molts hauran vist a aquest jove periodista en televisió. Ell és Emilio Doménech, un alcoià que ha treballat dur per a arribar pel cap alt, deixant la seua terra arrere i traslladant-se a viure als Estats Units. Amb només 29 anys té un brillant currículum, i és que, Doménech treballa per a mitjans com El País, Vanity Fair, i a més, actualment també és corresponsal als Estats Units per a la Sexta.

Emilio Doménech va iniciar els seus estudis de periodisme a Madrid i els va finalitzar als Estats Units, que et va motivar per a prendre aquesta decisió?
– Sempre havia tingut al cap Estats Units perquè la meua germana havia fet allí un any d’institut i li tenia una enveja tremenda per haver pogut experimentar la cultura estatunidenca. Sabia que els EUA tenia algunes de les millors facultats de periodisme del món i vaig voler intentar entrar en alguna per a poder especialitzar-me en vídeo, que sempre havia sigut una passió que no vaig poder explotar en els meus anys a Madrid.

– Vas notar diferències entre la formació que es dóna a Espanya i la que vas rebre allí?
– Sí, a diversos nivells, però cal dir que als EUA vaig fer un màster, no la carrera. El nivell d’exigència era molt major. Les hores d’estudi, de treball. També la disponibilitat d’equip, sobretot en matèria de vídeo. Cambres, il·luminació, so. Cada estudiant tenia accés a una àmplia seleccion d’equip que permetia practicar a fons amb el que acaba sent el material del dia a dia per a molts periodistes.

– Fa un temps treballes per a mitjans com La Sexta, Vanity Fair o Newtral, quin creus que ha sigut la clau per a aquest èxit?
– Crec que una de les claus d’haver hagut moltes oportunitats té de veure amb la meua presència en xarxes socials. Porte en Twitter des de 2009 i sempre he posat molta obstinació a informar i crear conversa a través d’aqueixa plataforma, la qual cosa al seu torn m’ha aconseguit seguidors que són periodistes que treballen en els diferents mitjans que després m’han oferit oportunitats. Després també ha influït el fet d’haver-me muntat el meu propi canal de Youtube, una web, un podcast… Al final tot aqueix treball extra l’acaben veient els meus seguidors que al seu torn el tenen al cap quan algú els pregunta, “sent, i no coneixeràs a algú que puga escriure’ns sobre això? O puga fer-nos vídeos sobre això un altre?”.

– Quin consell li donaries a una persona que està iniciant els seus estudis o la seua carrera professional de periodisme?
– Que s’especialitze en el seu tema favorit, que vulga ser el millor en aqueix terreny, i que explote al màxim els recursos al seu abast per a comptar informació sobre aqueix tema en un dels nous formats (podcast, newsletter, vídeo, streaming). És de les poques maneres de trobar buit en la indústria.

– He vist que les teues especialitats són el cinema i la política, que aspectes et criden l’atenció n’éstos temes?
– El cinema perquè sempre ha sigut part de la meua vida i és en el que em vaig especialitzar quan vaig començar la carrera. De fet, vaig muntar una web de crítiques i notícies de cinema en el meu primer any d’universitat una mica per explotar aqueix interés al cinema. Després ja va ser cobrir alguns festivals de cinema com Cannes i Venècia i enamorar-me per complet del mitjà i el que significa. Quant a la política, diria que és precisament el cinema estatunidenc el que em va portar a fascinar-me pel sistema polític d’ací. És molt complex i sempre hi ha algun debat candent sobre armes, o racisme, o eleccions que fa que siga impossible apartar la mirada.

–Centrant-nos una mica en l’actualitat, com estàs vivint a Nova York la situació que estem travessant?
– Ací seguim confinats des de finals de març, encara que jo em vaig posar abans en quarantena seguint una mica el que ja estàveu fent a Espanya a primers d’aquell mes. La sort és que les mesures no són tan dràstiques com a Espanya i es pot eixir a fer exercici i passejar. Això sí, amb màscara, que ací la porta pràcticament tothom perquè la ciutat s’ha vist molt afectada per la crisi pandèmica.

– Com a alcoià que eres, trobes a faltar les festes, el nadal o passejar pels carrers d’ací d’Alcoi?
– Sí, clar que es troba a faltar. El Nadal sempre la passe a Alcoi i Festes quasi que també, així que en general no em dóna temps a tirar-ho tant de menys. Enguany pot ser que acabe sent diferent pel tancament de fronteres, però amb sort puc escapar-me a l’agost si no exigeixen fer quarantena.

–Et veus en un futur canviant de destí, treballant en un altre país?
– Canviar de destinació ho veig difícil llevat que m’isca alguna oportunitat única. Un any a Tòquio o a Singapur, per exemple. Crec que Àsia seria una experiència única i si isquera l’oportunitat podria arribar a agafar-la. La meua idea fins fa relativament poc era tornar-me a Espanya en 2021. Ara, amb l’oportunitat de LaSexta, ho veig més complicat.