L’Alcodiam torna a ser equip d’OK Lliga

Amb nervis, però amb determinació, l’Alcodiam ja és una altra vegada equip d’OK Lliga. Els de Lorenzo Pastor van fer bé el seu treball, van véncer a casa del cuer Santa Mª del Pilar (4-9) i tot es va desbordar res més acabar el xoc, l’alegria i l’eufòria es va apoderar d’un equip que torna a l’elit de l’hoquei estatal després d’una temporada per a emmarcar en tots els sentits.

Abraçades, càntics i també el cava va córrer pel vestuari blaugrana. No era per a menys, dos anys després l’Alcodiam torna a l’OK Lliga. L’any passat es va quedar a les portes, la pandèmia va tallar les ales d’un equip que anava disparat cap a l’ascens, però aquesta temporada ha arribat la recompensa i ningú dubte que els de Lorenzo Pastor són just creditors d’aquest ascens.

Díhuit victòries, dos empats i només dues derrotes en vint-i-dos partits són mèrits més que suficients per a emportar-se una lliga que han dominat de principi a fi. No sols la temporada de l ‘Alcodiam mereix un gran aplaudiment, també la d’uns rivals que han donat emoció fins a l’última jornada el desenllaç d’aquesta lliga.L’Alcobendas, segon classificat i equip que disputarà el play-off contra un rival d’OK Lliga, ha acabat a un punt i tercer ha sigut l’Arenys de Munt, finalment dos punts per darrere.

Pletòric retorn de Cañellas
L’Alcodiam, no obstant això, arribava a aquest últim xoc de la temporada amb molts dubtes. Dubtes provocats per la plaga de lesions que s’han acarnissat amb l’equip en el tram decisiu de la lliga. Agustín Domínguez no va poder jugar per sanció, Aleix Pastor estava lesionat i Pere Cañellas va reaparéixer després de sis setmanes d’escaiola per un trencament del cinqué metatarsià.

Es dubtava de la seua presència després d’haver entrenat només un parell de dies però la seua sola presència en la pista va servir per a alleujar la pesada càrrega d’un partit que per l’Alcodiam era com una final. El seu efecte va ser immediat i amb ell en la pista, les sensacions van ser altres. Va marcar dos gols, tots dos d’una importància cabdal per al desenvolupament del partit, ja que va signar el 3-3 amb el qual es va arribar al descans després que el Santa Mª del Pilar es van posar 3-2, i també va anotar el 3-5, res més començar la segona part després que Formatjé haguera fet el 3-4.

Dos gols en l’arrancada del segon temps que van canviar la cara d’un equip al qual se li havia creuat el primer temps. D’ací fins al final no va ser un passeig, però quasi. Van marcar Carlos Cantó, que va fer un parell, Gonzalo Pérez i va tancar el compte Marc Grau a 3.19 del final. En l’inici del partit havia marcat Ferran Formatjé i Gonzalo Pérez. Finalitzat el encontre, es va deslligar l’eufòria i tot l’equip es va fondre en una abraçada en el centre de la pista. Va ser un gest d’alegria i també d’alliberament després d’un tram final de lliga amb molt de sofriment.