L’advocacia reclama mesures per a solucionar els retards en justícia

L’any 2023 va començar amb un revés per al servei públic de justícia amb la convocatòria d’una vaga per part dels lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ), la qual va ser seguida per la de jutges i fiscals, i finalment, són els funcionaris de justícia els que s’han mantingut fermes, fins a aquesta setmana –que s’ha desconvocat per part dels sindicats, però es mantenen algunes protestes per a aquest mes de juliol, i es preveu que es reprenga quan es forme el nou Govern d’Espanya–, en la convocatòria de vaga, si bé els dos primers col·lectius citats van arribar a un acord i van donar per finalitzat l’atur.

Davant aquesta successió de fets, l’advocacia espanyola es va concentrar la setmana passada a les portes dels respectius jutjats per a reclamar un acord que “reactive de manera immediata el servei públic de justícia, i mesures urgents per a resoldre els inadmissibles retards ja acumulats”.

A Alcoi van ser al voltant d’una trentena d’advocats els que es van sumar a aquesta convocatòria dels 83 col·legis d’advocats d’Espanya.

“DÈFICIT HISTÒRIC”
El Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alcoi, Ricardo de la Encarnación, va ser l’encarregat de llegir un manifest en el qual es feia al·lusió al “dèficit històric i estructural que el servei de justícia arrossega des de fa dècades”, al qual se li han sumat les diferents vagues esmentades.

En el cas de l’última d’elles, la dels funcionaris de justícia, de la Encarnación assenyala que “en els partits judicials d’Alcoi i Ibi –que és l’àmbit d’actuació del Col·legi d’Alcoi– la incidència està sent mínima”, però que si anteriorment ja existien retards, amb les diferents reivindicacions que està havent-hi durant aquest any, la situació ha empitjorat i remarca “el mal” que es causa “al justiciable amb la paralització”.

Ricardo de la Encarnación argumenta, sobre el torn d’ofici, que “no hi ha cap persona que no siga atesa per un lletrat”, deixant al marge la situació que embolica a la justícia.

A nivell del Jutjat d’Alcoi, el nº4, el Degà del Col·legi d’Advocats de la nostra ciutat indica que “no té LAJ, perquè no ha sigut proveïda aqueixa plaça”, per la qual cosa encara que hi ha determinats dies en què ve personal d’altres jutjats a realitzar aquestes labors, hi ha “acumulació d’expedients” i que això repercuteix per exemple en què si hi ha “una condemna d’un pagament de X quantitat econòmica, és el lletrat de l’Administració de Justícia el que ha de signar el manament, i fins que no se signa, no es cobra”, entre altres aspectes dels quals s’encarreguen els LAJ, la vaga de principis dels quals d’enguany va provocar “la paralització de 500.000 procediments en tota Espanya”, segons apunta.

De la Encarnación fa referència al fet que malgrat que “la justícia és un dels pilars bàsics de l’Estat de Dret, mai sents parlar d’ella”.

Per tot això, en el manifest llegit en les diferents concentracions dels advocats aquesta setmana es reclamava “un Pacte d’estat després de les eleccions generals del 23 de juliol, que permeta crear un servei públic, efectiu i de qualitat, durant la pròxima legislatura”.

El degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alcoi remarca que és important que “la justícia tinga la mateixa rellevància que tenen altres administracions, com la sanitat o l’educació”.

I és que, l’advocacia el que reclama és una intervenció per a revertir la “paràlisi” existent en la justícia, si bé no estan en contra de les reivindicacions i vagues o aturs dels col·lectius citats.

“Fa falta transformar l’administració de justícia en un vertader servei públic de qualitat, que millore la seguretat jurídica en societat i genere confiança a la ciutadania”, s’indicava en el manifest, en el qual s’afirmava de manera rotunda que “sense justícia no hi ha democràcia ni llibertat. La ràpida solució de la paràlisi (…) és una qüestió d’Estat”, ja que aquesta paràlisi “afecta greument a la vida de desenes de milers de persones”.

En el citat manifest es va fer referència a més al fet que l’advocacia porta “dècades reclamant una reforma profunda i duradora de la justícia”.

Finalment, es va llegir un decàleg d’algunes de les qüestions bàsiques que se sol·liciten i que fan referència tant a recursos humans com econòmics, a més d’altres aspectes com “la millora substancial de l’execució de les resolucions judicials en tots els ordres jurisdiccionals” o “la racionalització dels mètodes de treball de l’Administració de Justícia”, entre altres.