L’adéu de Juan Serrano i l’ampliació de capital

La pèrdua de pes en la presa de decisions de Juan Serrano ha sigut proporcional amb l’aparició d’uns certs episodis que comprometen la seua continuïtat en el càrrec, sorgits a l’empara d’unes arques repletes després del pas de l’equip per la Segona Divisió i la pèrdua de poder del soci en la presa de decisions en el funcionament de l’entitat amb la implantació de la Societat Anònima Esportiva, de la qual ell va passar a ser immediatament accionista majoritari. Llavors no es va arribar a dir tota la veritat, sent ara quan han eixit a la llum alguns assumptes, els quals fins i tot podrien comprometre fins a la seua condició d’accionista majoritari com li ha passat a algú molt reunit a ell, que ha hagut de cedir totes les seues accions davant l’amenaça de perdre-les totes.

En els últims mesos s’han succeït les trobades per a tractar que Juan Serrano executara la renúncia que va anunciar al juny de 2019, pocs dies després del descens, però que mai va portar avant i que van convertir aquella roda de premsa en la qual va arribar a vessar alguna llàgrima en un acte clarament cara a la galeria.

En totes aqueixes reunions a diferents nivells, tant amb membres de la SAD com amb els seus més estrets col·laboradors, sempre concloïen de la mateixa manera, amb el reconeixement per la seua part que “són molts anys en el càrrec, estic esgotat, vull apartar-me”, però aqueixa promesa d’anunciar la seua marxa mai acabava arribant, trobant sempre l’excusa perfecta per a seguir.

MARXA ARRERE
En un de les últimes trobades amb el seu grup de confiança va arribar a assegurar que la seua intenció era presentar la seua renúncia abans del play-off exprés. Pocs dies després, seguint aqueix caràcter canviant que li ha acompanyat en els últims temps, feia marxa enrere amb el pretext que la seua marxa anava a ser una bomba dins del vestuari, quan la realitat és que portava mesos sense baixar i dirigir-se als jugadors, els qui tenien com a interlocutors davant qualsevol problema al gerent Fernando Ovidio o el director esportiu Josele González.

Ara mateix, el seu cercle més pròxim no s’atreveix a posar data a la marxa de Juan Serrano, que segueix sense pronunciar-se, mentre que es busquen fórmules per a una eixida pactada que no acabe d’entelar els seus onze anys de mandat.

Mentrestant, en el club es continua treballant al marge de Juan Serrano. Un exemple ha sigut la reunió duta a terme al començament de setmana. Una trobada que va tindre lloc a molts quilòmetres de la nostra ciutat, en una població pròxima a Madrid. Era una reunió que estava pendent de conéixer definitivament la categoria en la qual el Deportivo jugarà la pròxima temporada. En el moment que es va saber el dilluns que era nou equip de Segona B, l’endemà una delegació de dos dirigents blanc-i-blaus, a la qual es van sumar altres dos directius però no van participar de la negociació, va agafar el cotxe per a traslladar-se a la capital.

El club ha posat en marxa una sèrie de converses per a tractar d’injectar capital en les seues arques. Uns diners que es vol destinar a la confecció de la nova plantilla. La Junta General d’Accionistes de la SAD va acurtar a la fi d’octubre passat l’ampliació del capital amb el qual millorar la malparada economia blanc-i-blava.

La quantitat a subscriure ascendeix a 380.000 euros, unes xifres que depenent de qui, pot ser una quantitat més o menys important. Si finalment s’aconsegueix cobrir totalitat del capital lloc a la venda, la direcció esportiva disposaria de diners frescos per a jugadors i aspirar a ficar el cap en la nova Segona B Pro.