La volta de Vicente Parras a l’Alcoyano: una utopia o una necessitat

La caiguda de l’Alcoyano als “inferns”, amb l’equip ficat ja en llocs de descens després de la xafogor del dissabte davant el Sevilla At (3-0), ha fet que l’afició es mobilitze, com ho van fer les penyes en el derbi demanant la marxa de Ramírez, utilitzant les xarxes socials com a altaveu de l’enorme malestar que existeix per la marxa dels de Vicente Mir, que acumulen sis jornades sense guanyar i la sensació d’impotència que va deixar l’equip a la Ciutat Esportiva Jesús Navas.

El cap de setmana ha sigut un clam unànime exigint la destitució de Vicente Mir com a entrenador de l’Alcoyano i demanant el retorn de Vicente Parras a la banqueta de l’equip. La preocupació és enorme, no sols pels mals resultats de l’equip, sinó per la deixadesa i desídia en el qual semblen haver entrat en les últimes jornades, incapaç d’alçar-se del sòl al primer revés que rep.

Va passar en el derbi enfront de l’Hèrcules i va tornar a repetir-se el dissabte a la Ciutat Esportiva Jesús Navas, però multiplicat per dues, ja que després del primer gol van arribar altres dos. Els números no menteixen i les estadístiques són ací: amb Vicente Mir només s’han guanyat dos partits, empatats tres i ja s’emporten quatre derrotes en el sarró. A més, l’equip sol ha sigut capar de marcar tres gols. Són 9 de 30 punts possibles, estadístiques clarament de descens a Segona Federació.

L’afició no ha pogut parlar aquest cap de setmana en el *Collao, però sí que ho ha fet a través de les xarxes socials i l’opinió unànime és que Vicente Mir ha de marxar-se i ha de tornar Vicente *Parras a asseure’s en la banqueta de l’Alcoià, restituint així una injustícia majúscula com va ser el seu cessament estant a un punt dels llocs de play-off d’ascens.

L’Alcoyano, quatre mesos després, no sols està a deu punts del play-off sinó que ha caigut aquest cap de setmana als “inferns” i ja és equip de zona de descens. Vicente Mir va ser una aposta personal de Ramírez, que va decidir donar-li la banqueta de l’Alcoià sense haver entrenat mai en Primera Federació. És evident, ací estan els seus números i la pobra sensació que transmet el seu equip en les últimes jornades, que no ha sabut donar amb la tecla i cada vegada l’Alcoià està més afonat en la classificació.

El seu recanvi no ofereix dubtes: es vol el retorn de Vicente Parras, l’allargada ombra del qual ha acabat per «menjar-se» a qui en el seu moment, quan el tècnic il·licità començava, era el seu segon en el filial de l’Elx. Parres no pot entrenar aquesta temporada a cap equip de Primera Federació després del seu acomiadament al novembre passat, excepte a l’Alcoià. Així està la reglamentació federativa.

L’entorn del tècnic assegura que tornar seria una decisió de risc per la situació de l’equip, però que estaria disposat a acceptar la seua tornada a la banqueta blanc-i-blava. Caldrà estar atents als pròxims dies. El diumenge, l’Alcoià té un partit a vida o mort a Marbella, ja que una derrota significaria tindre a un rival directe a tres punts i amb el cuer *Intercity trepitjant els talons.

Mir es  “carrega” a Juli

En les últimes hores s’ha sabut que Juli ha deixat de pertànyer al cos tècnic de Vicente Mir i ja no va viatjar el dissabte a Sevilla. Pel que sembla, el de Meliana no estava satisfet amb el treball de l’alcoià com a segon i encarregat de l’estratègia i el club ha preferit apartar-lo del primer equip fent les funcions d’informador. Les males notícies s’amunteguen últimament entorn de Juli, que en el seu moment va ser designat com el salvador després del cessament de Parres, després va passar a ser un problema i va arribar Vicente Mir i ara s’ha convertit en una nosa.