La volta al món en 15 anys i cinc etapes

Ulises Villanueva és un alcoià que ha tingut, des de molt jove, ambició per viatjar. Aquesta característica li va portar a plantejar-se un dels reptes més importants de la seua vida, fer la volta al món com motxiller. Ara, després de quinze anys, pot presumir d’haver completat la seua missió.

Tot va començar en el territori pròxim, per Europa, recorrent països com França, Suïssa, Alemanya i Anglaterra, on va residir durant una dècada i va obtindre la seua Llicenciatura i Màster en Psicologia. No obstant això, Villanueva confessa que la seua mare va ser fonamental en la seua decisió final “ella em va donar l’espenta en suggerir-me que li acompanyara a l’Argentina a la presentació d’un dels seus llibres”, confessa.

Una decisió de tal envergadura no és senzilla per a qui l’ha de prendre: “partir no va ser gens fàcil, va implicar abandonar un treball estable, la hipoteca, acomiadar-se de la família i amics, i resistir a opinions descoratjadores. Són circumstàncies per les quals un ha de travessar abans d’embarcar-se en un projecte de tal magnitud. Sens dubte, es requereix un gran esforç personal i una gran temprança emocional”.

Així doncs, una vegada presa la decisió, es va endinsar de ple a fer la volta al món en 5 etapes. La primera d’elles seria per Europa durant la seua adolescència, la segona va ser en el 2008 per Sud-amèrica, la tercera en 2010 per Països àrabs i Israel, la quarta per Àsia en 2015 i ha culminat aquesta última fase pel Centre d’Àfrica, en una duració de dos mesos.

Entre la primera i l’última aventura han passat 15 anys i, per tant, el viatger ha notat canvis entre aquestes: “La major diferència ha sigut tecnològica. En els primers viatges no existia internet i la planificació era una mica més complicada. Hui dia amb internet és més fàcil fer reserves de transport i allotjament o trobar llocs amb Google Maps”, afirma.

El perquè de fer els viatges per diferents etapes, a més del motiu econòmic, també és reflexiu: “Cada continent té les seues característiques culturals i idiosincràsia i requereix diferent preparació. Fins i tot per a viatjar es necessita un cert temps de descans per a ordenar en la nostra ment totes les experiències viscudes, que al final de comptes, són les que forgen la nostra personalitat i ens preparen mentalment per al pròxim viatge”, segueix Ulises.

Viatjar és una de les activitats que més agrada a l’ésser humà, no obstant això, l’economia no sempre permet viatjar com volguérem. Així i tot, Villanueva no considera aquest factor un fort impediment per a fer-lo: “Com tot en la vida, és qüestió de prioritats. Cal diferenciar entre vacances i viatges. Viatjar com motxiller és molt més econòmic que fer-ho en forma de vacances. Una vegada en el lloc de destinació, es pot trobar allotjament, menjar i transport molt més barats. No obstant això, és important tindre en compte que la qualitat és inferior. No tothom està preparat per a viatjar com motxiller”.

Pel que respecta a l’equipatge, sí que és cert que, segons Ulises, és necessari comptar amb uns certs elements imprescindibles: “Sempre cal viatjar amb el just que càpia en una motxilla xicoteta que no necessite ser facturada en un avió, amb diners en efectiu (preferiblement amagat i només utilitzar-ho en cas d’emergència), passaport i telèfon”.

Durant aquestes cinc etapes, el viatger ha pogut experimentar tota classe de situacions com conviure diversos mesos amb els Nepalesos sense les comoditats occidentals com a llum, aigua corrent; navegar l’Amazones durant més de tres dies dormint en una hamaca, convivint amb els locals; o bussejar a Filipines entre vaixells afonats de la Segona Guerra Mundial.

Però no tot ha sigut senzill, també ha viscut moments complicats com ascendir en solitari al Campament Base de l’Everest, on prop de la Base quasi va haver d’abandonar pel mal d’altura; estar a la deriva en l’Amazones durant quasi un dia per culpa d’una avaria en la llanxa; o l’atac d’un gos enfurit a Filipines, que va acabar només en un esglai. “Durant tots els meus viatges mai m’han assaltat o intentat robar. Només una vegada em van assaltar per a robar-me, i va ser en l’estació d’autobusos d’Alacant”, confessa paradoxalment.

Totes aquestes vivències les explica Ulises Villanueva després de quinze anys recorrent el món en una volta que defineix en tres punts: Aprenentatge, capacitat d’adaptació i flexibilitat i creixement personal.

El viatger dona per finalitzada aquesta aventura amb paraules d’agraïment: “Reconec que soc molt afortunat, ja que he vist les majors meravelles del món natural i cultural. Aquesta experiència m’ha permés conéixer i desenvolupar el meu potencial i posar-me en situacions límit que ni tan sols imaginava. Em queden molts llocs per visitar, però segurament ja els visita com a turista”.