La violència infantil: víctimes invisibles

Em fa especial il·lusió haver celebrat el passat 15 de febrer a la nostra ciutat un dels actes més significatius que he pogut viure en la meua trajectòria política municipal.

Em referisc a la renovació del segell UNICEF dins de la Xarxa de Ciutats Amigues de la Infància, i és que ja fa més de 5 anys que iniciem aquesta aventura tan apassionant i que ha implicat molt d’esforç i treball constant per part dels diferents equips tècnics de l’Ajuntament, als quals agraïsc la professionalitat i qualitat humana en la seua gestió diària, però també el compromís ferri i la convicció de continuar implementant polítiques que garantisquen les bones pràctiques, juntament amb l’avanç i protecció dels drets de la infància i l’adolescència, de manera que apostem perquè s’integre la mirada dels xiquets i xiquetes en la nostra idiosincràcia. Per a dur a terme aquesta estratègia, s’ha creat un Grup Motor format per agents de caràcter multidisciplinari i tutoritzat per UNICEF en el si del qual es gesta la planificació i l’avaluació de futurs projectes i accions especialment orientats a la detecció, intervenció i protecció del menor.

Projectes que ja es troben implantats i consolidats, s’orienten a la prevenció de la violència, com és l’APPI (Atenció Prenatal i Primera Infància) amb el programa “Entendre el Bebé”, en el qual es treballa el vincle o afecte entre bebé i cuidadors principals; i d’altres destinats al foment de l’educació en la cultura participativa, com és el CLIA (Consell Local d’Infància i Adolescència) o els Pressupostos Participatius Infància.

Aquesta part del meu treball m’anima a continuar lluitant i a donar sentit a la forma que tinc d’entendre la política, i m’imagine que a quasi totes les persones ens agradaria viure en un món lliure de violència, que permeta desenvolupar tot el seu potencial i tindre una adolescència i infància feliç, però ¿Quines dades ens mostra la realitat?

Segons l’anàlisi de situació respecte de la violència a Espanya que oferix el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, en la seua estratègia d’erradicació de la violència sobre la infància i adolescència 2023-2030, indica que: en 2021, segons el tipus de maltractament, hi ha 2.940 notificacions de maltractament físic exercit sobre xiquetes enfront de 2.717 en xiquets; 1.847 notificacions d’abús sexual en xiquetes respecte de 1.359 notificacions d’abús sexual en xiquets. En l’àmbit escolar, 1 de cada 3 xiquets i xiquetes podria ser víctima d’assetjament escolar.

UNICEF en la seua última publicació Una situació habitual: Violència en les vides dels xiquets i els adolescents també ens mostra un panorama mundial bastant desolador, i és que 1.100 milions de cuidadors (o una mica més d’1 de cada 4) diuen que el castic físic és necessari per a criar o educar adequadament els xiquets. A tot el món, prop de 130 milions d’estudiants entre les edats de 13 i 15 anys (poc més d’1 de cada 3) experimenten casos d’assetjament escolar i cada 7 minuts, en algun lloc del món, un adolescent és assassinat en un acte violent. En 28 països d’Europa, prop de 2,5 milions de dones joves informen haver sigut víctimes de formes de violència sexual amb i sense contacte abans dels 15 anys.

Amb aquestes xifres, el context actual respecte de la violència en la infància ens hauria d’horroritzar, fins i tot sense aprofundir en els estralls emocionals i vitals que s’estan ocasionant en països actualment en guerra o conflicte armat i que mantindran la seua petjada en les generacions actuals i futures. És d’imperativa importància que els diferents governs s’unisquen per a crear aliances, dissenyen estratègies i adopten mecanismes legals que milloren la coordinació entre administracions i recursos per a crear entorns de protecció, sensibilitzar la població, enfortir el treball de la prevenció de totes les formes de violència, així com l’especialització d’equips per a la detecció i intervenció i, sobretot, que garantisquen els drets humans dels xiquets i xiquetes en totes les etapes vitals i en tots els entorns possibles.

Un important avanç referent a això a Espanya va ser la recent i pionera Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència, promoguda per un govern de progrés, amb l’objectiu de garantir els drets fonamentals dels xiquets, xiquetes i adolescents, la seua integritat física, psíquica, psicològica i moral enfront de qualsevol forma de violència i complir la Convenció sobre els Drets del Xiquet, on per cert, el grup parlamentari de VOX va votar en contra…, sí. No solament neguen la violència de gènere, a més, també es van oposar a l’aprovació d’una llei que aspira a lluitar contra la violència infantil. Tampoc no era d’esperar que defengueren els més vulnerables.

Però a banda d’aquesta observació, val a dir que aquest assumpte és cosa de tots i totes, administracions i ciutadania, grups polítics, professionals de l’educació, sanitat, etc. És la nostra obligació defendre i donar veu als que estan silenciats i invisibilitzats i que són el present i futur de la nostra societat.

Els socialistes sempre hem estat al costat de la justícia social de l’avanç dels drets i continuarem promovent les accions necessàries per a crear i deixar un món millor als nostres xiquets i xiquetes.

AROA MIRA. Regidora de Polítiques Inclusives