La victòria com a millor medicina

L’Alcoyano s’enfronta a l’Atlètic de Madrid B. En futbol no hi ha millor medicina que les victòries. Ho cura tot, des de les majors depressions fins a aquelles xicotetes desil·lusions, com l’última patida per l’Alcoyano, que va tornar a donar-se de front on més li fa mal: el Collao.
El pitjor de tota aquesta situació és que han sigut dos desenganys consecutius a casa. Si enfront del Múrcia el gen competitiu va permetre als de Vicente Parras igualar un 0-2 per a acabar quedant-se en la vora després de nadar tot el partit contracorrent, davant el Màlaga no va haver-hi ni debat, després d’una vesprada per a oblidar en la que si alguna cosa degué eixir malament va acabar pitjor.
Dos gols en contra en dotze minuts, lesió de Nieto, autoexpulsió de Lara i com a guinda, penal fallat per Dani Selma, que va tirar qualsevol indici d’apel·lar a la heròica.
Tot un bany de realitat que han tornat a posar al Deportivo en la casella d’eixida. Els blanc-i-blaus estaven signant una esperançadora arrancada d’any que convidava a somiar, però la irregularitat de l’equip ha tornat a exercir de fre davant qualsevol idea d’il·lusionar-se més enllà de la permanència.
Cert és que el Murcia va guanyar en el Collao canviant la seua manera de jugar i tirant mà d’una alineació amb molt de desplegament físic, idea que també va reforçar el Màlaga, un equip amb un potencial increïble per a la categoria.
La competició està en una fase que no deixa moments per a lamentacions. Si l’Alcoyano ve de tres partits molt difícils d’afrontar –Múrcia, Melilla i Màlaga–, no menys complicat és el tram que se li ve damunt amb visites al At. Madrid B, ve el Castelló al *Collao i desplaçament a un Mèrida que sembla haver despertat amb el mercat hivernal.
Per a començar, hui (16 hores) partit a la Ciutat Esportiva de Majadahonda enfront del filial matalafer, el rei de l’empat al costat del Ceuta i el Castella, amb deu partits que van acabar en repartiment de punts. No és l’única qüestió que defineix als *Tevenet, que destaquen per la seua enorme productivitat cara a porteria, amb 37 gols, tretze més que l’Alcoyano. Només els quatre primers classificats han marcat més gols que els blanc-i-vermells. La seua jugador franquícia ara mateix és Diego Bri, un extrem ràpid criat en la pedrera de l’Elx que porta 8 punts en el seu compte. Com a contrapartida, és un filial que encaixa molt amb 34 gols en contra, set més que els blanc-i-blaus
A molts encara els cou el 0-3 de la primera volta, recordat perquè va ser el desencadenant de la revolució que va acompanyar al mercat hivernal. Vicente Parras recupera per a aquest desplaçament a Imanol després de la seua sanció, un jugador que ara mateix és imprescindible en aquest equip, no sols pel que aporta, també fa millors als quals estan al seu voltant.
Per contra cauen de la convocatòria Nieto i Lara, mentre que Prada està lesionat i podria quedar sense jugar per a no forçar. El val·lisoletà estarà un mínim de tres setmanes de baixa en patir un trencament en el *isquio de la seua cama esquerra. El sevillà va veure dues grogues enfront del Màlaga que li van costar anar-se a vestuaris en el minut 42. La dinàmica fora de casa dels blanc-i-blaus convida a l’optimisme. Excepte l’ensopecs d’Eivissa, es va guanyar en Sant Ferran i Melilla i es va empatar a Algesires.

Vicente Parras va reconéixer el divendres que “amb il·lusió i actitud” no basta contra rivals com el Màlaga, “la qualitat del qual acaba marcant la diferència”. El tècnic es va mostrar tranquil perquè entén que l’equip està sabent mantindre un equilibri emocional “quant a tindre les idees clares i en quins partits no és competitiu”.