La tornada al col·legi

El record del col·legi perdura etern en la memòria. La infància és la primera memòria i l’última que es perd. A Ciudadano Kane l’únic que recorda Kane és Rosebud, el seu trineu. Segons la neurociència tot el que recordem més nítidament naix als tres anys. A la infància es torna sempre, és la nostra fortalesa, el nostre últim castell on refugiar-se. Després, l’adolescència o l’època del pas per l’institut ens marca com a persones i a partir d’ahí la memòria comença a ser ja més feble de recuperar.

Ara que arriba el temps de la nostàlgia per la tornada al col·legi i de la tardor, la nostra memòria ens envia postals, quasi sempre de la nostra caixa negra, de la infància. A eixa edat el nostre cervell està obert a tota mena d’estímuls, som esponges que ho guardem tot i encara no s’ha desenvolupat la maldat. Per què en un moment donat es perd eixa felicitat? Per què la gent es torna roín?, per què és capaç de generar crueltat?

Arriba la tardor i la nostàlgia, eixa malaltia dels majors. Arriba l’esclat de colors dels arbres de la Font Roja i arriba el fort vent des de Mariola i a poc a poc tot s’emboira i aleshores després de tota una vida i anys d’emocions descobriràs en l’últim instant que en realitat només recordes el teu trineu.