La tàctica de l’estruç. COL·LECTIU VOLEM

En l’imaginari col·lectiu de tots tenim a l’estruç com un ocell un poc ximple. Quan percep algun perill corre com un boig d’ací cap allà i, si no és suficient, acaba amagant el cap a terra. El problema no està resolt, però si no el veig ni l’escolte, ja no m’afecta.

Alguna cosa semblant li passa al sector “tradicional” del Casal (amb tot l’ampli significat de la paraula “tradicional”: per conservador i perquè són els mateixos de sempre), que ha dissenyat una estratègia perfectament planificada: potser hi haja un sector crític al món de la Festa que reclame una adaptació a la societat actual de la institució, però si pose a tots els meus coreligionaris a l’Assemblea i amague el cap, el problema ja no m’afecta.

Repasseu si no els fets: unes eleccions de Majorals on els set elegits obtenen un recompte semblant de vots perfectament cuinat per correu; amb aquesta majoria, es dinamita la tasca d’una part de la Junta Directiva i els nouvinguts imposen una redistribució de ponències que no deixen altre camí que les dimissions per tots conegudes, llocs que per descomptat s’omplin amb gent de la mateixa corda. Què ens queda a l’Assemblea? Quadre d’Honor i Primers Trons. Els segons depenen de cada Filà, així que no els podem triar nosaltres, però matem dos pardals d’un tir: oferim el caramel d’una insòlita ampliació del Quadre d’Honor on puguen proposar i homenatjar els seus Festers, però això sí, reservem-nos per a Consellers als nostres, tinguen o no mèrits suficients (més enllà de ser “amiguets”), i així consolidem un òrgan que, no ho oblidem, té poder executiu en cas d’un eventual buit de poder al que es podria arribar si prosperen les accions judicials en marxa. No crida l’atenció que no s’haja “suggerit” des de la Junta (com ens consta que sí s’ha fet amb alguns candidats, per molt que diguen que és iniciativa de les filaes) a cap expresident? És que aquestes persones no tenen experiència suficient per a ser Consellers i assumir responsabilitats si arribara el cas?

Com diria aquell, tot “atado y bien atado” i esperem que, quan tinguem que traure el cap de nou, tot haja canviat per a que tot seguisca igual.