“La satisfacció és que el sector ha sabut reaccionar” – Pepe Serna, president d’ ATEVAL

En els primers dies del mes de juliol passat, en els quals José Vicente Serna, va prendre possessió del càrrec de president d’ ATEVAL s’estava en plena desescalada d’una pandèmia que havia obligat al confinament de la població i a la paralització de l’activitat d’aquells sectors considerats no essencials. Ara, en la segona onada del Covid-19, s’ha decretat el tancament perimetral de les Comunitats i es prenen mesures i s’apliquen restriccions per a aconseguir frenar la pandèmia i al seu torn que no afecten greument l’economia. 

“En aquest país s’han tancat 67.000 establiments comercials, hi ha famílies afectades, ha pujat l’atur i hi haurà una baixada del consum. La situació és preocupant, però d’altra banda, la satisfacció és que el sector tèxtil  ha sabut reaccionar”. Es refereix Serna a les empreses que han adaptat la seua producció a les necessitats del moment, trobant nous nínxols de mercat.”Una part important s’ha agarrat a una nova divisió, com és el tèxtil sanitari”, ressalta. Pensa que és una producció “que ha vingut per a quedar-se. Potser no tota la gamma de productes i hi haurà un moment en què la producció haurà d’adaptar-se a la llei de l’oferta i la demanda”, però ha donat lloc a “generar un camp més ampli de tèxtils funcionals, avançats o tècnics, aplicats a les diferents possibilitats que té el tèxtil”.

Al president d’ ATEVAL no el sorprén aquesta reacció que ha tingut el tèxtil, un sector, sosté, “amb una gran capacitat d’adaptació. Estem acostumats a les crisis. Es podria dir que som uns malalts crònics afectats per tota mena de situacions anòmales, com la crisi del Golf, la del petroli, la competència dels mercats asiàtics,  el coronavirus…”.

La reacció a la qual al·ludeix Serna va fer els seus primers passos quan algunes poques empreses van començar a confeccionar màscares de confecció, per a passar després a fabricar unes altres molt més competitives “que es fan en màquines especials per a aquesta mena de producte”. Una maquinària que en alguns casos ha sigut importada i en altres desenvolupades ací. “Tenim la satisfacció que existeixen ja cinc empreses del nostre entorn que fer maquinària per a fabricar màscares”. 

60 MILIONS DE MÀSCARES AL MES

Aquesta acció ha permés que “de tindre una capacitat de producció zero s’ha passat a fabricar 50 o 60 milions de màscares al mes. Tot això és possible al fet que en aquestes comarques hi ha molta creativitat”, assegura. 

En aqueix canvi experimentat per algunes empreses ha tingut un paper fonamental l’institut tecnològic del Tèxtil (AITEX) amb seu a Alcoi. “La seua participació ha sigut essencial. Les màscares, les Epis, és un tipus de producte del qual cal homologar els materials d’una banda i el propi producte, per un altre. Això suposa un temps. Els materials s’han de contrastar si són importats i els productes quirúrgics han de passar per l’Agència Espanyola del Medicament. Si no haguérem tingut AITEX tot aquest procés que s’ha desenvolupat en uns mesos haguera sigut molt més complex. A més és un servei que, damunt, està molt pròxim al territori i les empreses”. 

La situació en el sector tèxtil, no obstant això, no és tot de color de rosa. “Va per barris”. Reconeix que les empreses que treballen per a l’hostaleria “ho estan passant mal perquè hi ha hagut una aturada” i també han acusat els efectes de la pandèmia aquelles dedicades a la moda. “El consum en roba ha baixat. No hi ha festes, noces o esdeveniments i la gent canvia de vestuari el just”. 

Per contra, assegura que la divisió del tèxtil per a la llar i el descans “és de les menys afectades. En recloure’s a casa o eixir menys de vacances, són moltes les famílies que estan renovant la decoració en els seus habitatges. És una cosa que també està ocorrent amb el sector del moble”, assegura. “En línies generals, no ens podem queixar”. 

El que no li ofereix cap dubte és que, amb l’actual situació “es produirà un canvi d’escenari”. Sosté que en el passat molts països europeus no han apostat per la indústria i han deslocalitzat la seua producció. “No hi ha hagut aqueixa política industrial” que ara es troba a faltar. “Es pensava només a crear marques i distribuir, perquè per a produir ja estava Àsia. Aqueix no és el futur”, avança Serna, per a qui  “la globalització tindrà un caràcter més regional o de proximitat, de països pròxims. El que es deixarà és de dependre de proveïdors únics”. 

Un altre aspecte en el qual cal incidir, en opinió de Serna, és en la formació. “El sector requereix de mà formada i especialitzada. Cal revaloritzar la formació i en aqueix aspecte estan jugant un paper fonamental l’IES Jaume I d’Ontinyent i el Cotes Baixes d’Alcoi amb els seus graus, així com la universitat amb el nou grau de robòtica i informàtica industrial, que té molt futur.  Això unit al centre d’innovació previst a Rodes i a l’aposta de l’Ajuntament d’Ontinyent pel clúster sanitari, pot resultar molt positiu per al sector tèxtil”. 

Un altre pilar fonamental en el futur es recolza en la inversió i la concessió d’ajudes per part de l’administració. “Va haver-hi un moment en què les ajudes per a empreses sectorials van estar suspeses, però després s’han reactivat”. Aqueixes ajudes donen lloc a millores en les empreses. “El tèxtil ha sigut el sector més inversor en els últims tres anys en comparació amb la importància del propi sector”.

Pepe Serna, per a finalitzar, mostra la seua esperança en què l’any vinent puga celebrar-se la Fira Home Tèxtils Premium, que s’ha hagut de suspendre pel coronavirus, precisament l’any en el qual s’anava a complir el 50 aniversari de la creació de l’antiga Textilhogar. “Les fires virtuals no estan donant resultats. En aquests certàmens es requereix del contacte físic. Teníem molta il·lusió en l’edició de 2020 que tornava a València. Caldrà esperar que baixe la pandèmia i a veure si es pot celebrar el mes de setembre del pròxim any”, conclou.