La reivindicació del tebeo
La desaparició de Francisco Ibáñez, el líder de la historieta espanyola, recorda que els seus dos grans personatges, Mortadelo i Filemón són els que han servit per a reivindicar l’etapa daurada del tebeo. Van sorgir en el moment idoni, quan la iniciació a la lectura era a través de les vinyetes d’humor, de les aventures dels personatges que passaven tota classe de situacions inversemblants. Als anys 70 , de manera setmanal, les revistes com Pulgarcito, el TBO, Din Dan, DDT, Tío Vivo, Mortadelo o les valencianes Jaimito i Pumby trastocaven la quotidianitat en moments d’oci. No hi havia la tensió dels superherois, ni la desmesura del drama, tot s’apostava a historietes, de vegades carregades d’ironia, que volien provocar el somriure en el lector.
Potser d’aquells personatges i moments absurds sorgiren grans lectors, o es desenvolupara en l’àvid consumidor de tebeos un sentit de l’humor i preferència per la comèdia que de manera indirecta l’ha acompanyat al llarg de la seua existència.
Un historietista alcoià que admirava a Francisco Ibáñez i Manuel Vázquez, mostrava a partir dels 70 el seus personatges en la revista valenciana Jaimito, nascuda l’any 1944. Enrique Payá Guillem, conegut com Payágill, va publicar les aventures dels extraterrestres Ov y Ni, el troglodita inventor, Sílex, el jubilat D. Selenio, Felipe l’astronauta, Edgardo el flautista, i d’altres. Payá Guillem, era tot un apassionat de la il·lustració i l’animació. Va formar part de la publicació, de les seues seleccions, va participar en la que va ser gran escola de dibuixants valencians. La revista tenia una tirada en l’any 1976 de 58 mil exemplars. També col·laborava en el desaparegut Ciudad amb Los Tercerones, vinyetes sobre l’Alcoyano en l’etapa que jugava en Tercera, que va tindre una gran acollida. Destaca una obra per entregues que encara es pot adquirir com a llibre a través de les xarxes. Es tracta de ‘Alcoy en su historia”, elaborat treball que es va publicar en el periòdic durant més de dos anys, des de 1974 fins a novembre del 76. Tot un repte en aquell moment, llançar en còmic els fets de més relleu de la història alcoiana. La desapareguda CAM va publicar el llibre sis anys més tard. La il·lusió de Payágill era que arribara al major nombre de xiquets i xiquetes d’Alcoi. Se’n va anar molt jove , Francisco Ibáñez només tenia dos anys més que Payágill. La seua obra serveix com a exemple d’aquells historietistes que van divulgar el tebeo, després ja nomenat còmic, que van connectar amb una generació que llegia les seues creacions per a evadir-se. Davant, amb grans lletres està Ibáñez ,Mortadelo i Filemón, però en aquell grup d’inquiets hi ha d’altres creadors com Payàgill que van aportar el seu granet d’arena.