La processó dels Xiulitets: a les carreres entre la Setmana Santa i els Moros i Cristians
L’esdeveniment de Diumenge de Resurrecció és un dels més emblemàtics de la Pasqua alcoiana
Cada Diumenge de Pasqua, Alcoi s’ompli de soroll a trenc d’alba per celebrar la fi de la Setmana Santa i la resurrecció de Jesús. I, pels més festers, per gaudir també del tret de sortida dels Moros i Cristians a la localitat.
La processó dels Xiulitets és una de les festivitats més reconegudes de la capital de l’Alcoià durant aquestes dates. Tot i que el seu nom original és el de “processó de l’Encontre”, la denominació popular naix dels curiosos artefactes que es reparteixen per tots els assistents abans de començar l’esdeveniment. Són uns xicotets cànters que s’omplin amb una mica d’aigua i que, en bufar per un dels extrems, simulen un ‘xiulit’, com si fora el cant d’un pardal.
Estos sons s’emeten amb emoció perquè el motiu de la processó no és ni més ni menys que el retrobament entre Jesús i Maria després de la seua resurrecció. L’Encontre es produeix a l’altura de la plaça Ramón y Cajal després d’un recorregut, diguem-ne, accelerat. Un grup de joves porta corrent la figura de la Mare de Déu des de la plaça Espanya i el Crist Ressuscitat ix de l’església de Sant Maure i Sant Francesc. No acostuma a passar, però alguna vegada han acabat per terra els devots, la figura i els riures de la gent.
Així, omplin els carrers del centre d’Alcoi d’amor, fraternitat i una tendresa fàcil de sentir, sigues o no creient. És impossible no emocionar-se —tot i que no visques a Alcoi— en sentir la gent cridar “Ja va! Ja va!” i veure confeti i paperets volant per aclamar el reencontre. Quan mare i fill estan de nou cara a cara, la Verge li fa tres salutacions a Jesús i els assistents ho aplaudeixen amb els seus ‘xiulitets’, simulant el cant dels pardals que celebren l’alegria de la fe i del nou dia que arriba. Una vegada acabat este curiós esdeveniment, les dues imatges fan una xicoteta volta pels carrers dels voltants i, després d’un quart d’hora, comença la Missa de Glòria.
El costum dels ‘xiulitets’ ha sigut popular durant segles —en festivitats no només religioses— i està documentat a moltes localitats dels territoris valencians i catalans, però va ser prohibit a zones com Ontinyent i Aielo de Malferit al segle XVIII perquè l’Església va començar a considerar que la gent xiulava de forma ofensiva contra la processó, segons el portal Festes.org. No obstant això, a Alcoi ha resistit al pas del temps. Tant que alguns documents la deixen com l’acte més antic de la Setmana Santa alcoiana. I ho ha fet com una mostra d’alegria i goig, no com una ofensa als costums religiosos. Perquè la fe també és motiu de celebració i festivitats com estes donen un color als tràgics dies sants que també és important remarcar.
Molts xiulen per primera vegada, molts altres porten ja fent-ho molts anys, però tots ho fan amb la certesa que la tradició només travessa els qui la conreen. Perquè les col·leccions dels “xiulitets” que cada alcoià té a sa casa són la mostra del compromís de la ciutat amb la celebració i el nostre folklore.
Amb este costum, els i les alcoianes posen punt final a les celebracions de Pasqua i no deixen cap mena de treva: segueixen amb l’eufòria. El dia per a ells ja ha començat amb la “Despertà” i continuarà amb la Glòria Major, que és el pregó que presenta les festes de Moros i Cristians. Així, l’alegria del nou dia i la ressaca de la Setmana Santa es curen amb el nou escenari que s’obri davant d’ells: l’arribada de les festivitats en honor a Sant Jordi.