La por, la llibertat i la democràcia a Alcoi
Quan arriba el final d’una legislatura sovint es fa balanç del resultat dels quatre anys de gestió. És quan es miren les obres fetes, les dades positives, la lluentor que han deixat els dies de gris dedicació al bé públic. Després de quatre anys sempre hi ha alguna cosa bona a dir.
Si es poguera jutjar allò que podríem anomenar “qualitat democràtica” d’un període històric per aquestes obres, pels resultats de la gestió política, es cauria evidentment en una greu errada. Els anys de Primo de Rivera ens han deixat un bon patrimoni de l’obra pública, i el mateix es pot dir dels anys del franquisme. Deixaren importants millores a les infraestructures del país, d’això no hi ha dubte. Són els fets, la realitat.
Ara acaba una legislatura on l’actual govern municipal del partit socialista, encapçalat per Antoni Alfons Francés pot fer recompte d’alguns encerts, que sempre són més visibles que tot allò que s’ha deixat de fer, i potser era més necessari fer.
Però ens trobem davant que els anys de govern del partit socialista a Alcoi han produït en la ciutat una situació de major por i de menys llibertat. Més que menys llibertat, on exercir la llibertat sembla té el risc de conseqüències personals negatives. La societat d’Alcoi ha perdut als darrers anys qualitat democràtica.
Quan expressem aquest tipus d’idees ens trobem al bell mig del terreny de la mera opinió. No tenim dades, no tenim estadístiques ni indicis percentuals per donar suport objectiu a aquestes consideracions. Però sols cal parlar amb no pocs empresaris, polítics i persones amb determinat pes social per assabentar-se de l’existència d’eixa por a formar part de la nòmina de persones no afectes al govern municipal. No direm una llista negra.
No són pocs aquells que quan se’ls demana participar en un acte on el govern es pot veure qüestionat o bé quan després d’una reunió amb persones contràries al govern se’ls demana una fotografia conjunta, fugen de la situació per l’únic i important motiu de la por a patir represalies als seus negocis. No fa molt un empresari m’ho deia ben clar: “Si tingueres persones a les que pagar una nòmina tots els mesos i un negoci que portar endavant, no et podries permetre les crítiques que fas.” Tota la raó. Però lamentable raó en un país democràtic.
Com ja he dit aquesta idea del grau de por d’una societat local cap a l’exercici de la llibertat d’expressió i posicionament polític com a indici de la seua qualitat democràtica no és mesurable amb rigor i sols pot semblar una opinió personal. Però una opinió basada en l’experiència d’haver vist com es vetaven projectes per participar en ells persones considerades hostils al govern socialista d’Alcoi. Per exemple, l’any 2017 ens van plantejar a tres persones des de la regidoria d’obres i serveis preparar una escenificació per a la recreació de la inauguració del Pont de Sant Jordi. Li se va presentar al regidor una primera idea, que, per cert es va portar a terme de forma molt semblant i molt menor pressupost a la primera setmana modernista. Dies després de presentar aquesta idea, en un sopar, li vaig comentar a una altra persona del govern municipal que comptàvem com a guionista de l’escenificació amb una persona de les considerades hostils al govern. “Això ho sap Jordi?” em va contestar. El projecte mai l’arribarem a fer nosaltres, però es va portar a terme. Tampoc era la idea el guió de “Sospechosos habituales”, era molt fàcil fer una cosa semblant sense que ens feren un “homenatge”.
A molts ens sembla que igual que el paisatge urbà i de les valls de la ciutat han patit una degradació visible als darrers dotze anys, potser menys evident però més transcendent la degradació de la democràcia a Alcoi al mateix període. Malgrat la creació de consells, meses, processos participatius, tot es troba condicionat en el fons i en la forma per un grup de persones que al director d’un mitjà de comunicació local li se van identificar amb un “Nosaltres som el poder”. Sí, tenien raó, i cal suposar per què li van fer aquest recordatori.
Però si analitzem amb una perspectiva més complexa la importància de la por en aquestes darreres legislatures, ens trobem davant que qui més por tenen són aquells que governen. Per què sinó la seua forma d’actuar? Por a que se sàpien les seues limitacions humanes, por a rebre crítiques, por a la gent, i per damunt de tot, por de perdre el seient i passar de la Casa Consistorial a una vida anodina o sense ofici ni benefici.
No els podem demanar la saviesa de l’esperit als que tenen el poder per tal que miren sense por a qui els fa la contra, o no comparteix la seua posició. No podem demanar allò que sols molt pocs aconsegueixen a les seues vides: la capacitat del perdó, del mirar a l’altre com una mare mira al seu fill, entenen les seues foscors. No ho podem demanar, si nosaltres tampoc ho fem sovint. Tots hem d’aprendre a acceptar la llibertat de l’altre en un autèntic diàleg que millore la nostra democràcia.
Com es diu popularment, la por és lliure. Però no hi ha cosa més perjudicial per a la llibertat que ella. I a la societat d’Alcoi hi ha ara massa por, d’aquells que tenen el poder i d’aquells que els deixen fer. Llevat d’alguns bojos que com els xiquets i els bufats alcen la veu creient dir la veritat. Tindrem raó?