La passió ciclista de José Vicente Peidro

Els últims quinze anys del ciclisme Elit i Sub’23 espanyol no s’escriurien d’igual manera sense la figura de José Vicente Peidro, un alcoià potser no massa conegut en l’ambient esportiu local excepte en la seua disciplina, però que allà per 2006, després d’agafar experiència com a director esportiu en equips capdavanters deL pilot amateur com a Caixa Castella-la Manxa, Lleó i Grefusa, va decidir crear la seua pròpia estructura sense moure’s de casa.

Així va ser com va nàixer el Club Ciclista Gusano i la Fundació Ciclisme Benicadell, les dues sigles sobre les quals s’assentisca des de llavors el primer equip amateur amb seu a la nostra ciutat, que va començar a rodar amb alguns patrocinadors alcoians o de la zona i ciclistes pròxims ací o molt prop d’ací.

El que molts van considerar una utopia, fins fins i tot una excentricitat, aquella il·lusió d’aquest apassionat del ciclisme va acabar prenent cos, no sols en part per la seua obstinada obstinació, també va anar creixent pel suport de signatures alcoianes com l’asseguradora Mútua Levante, que durant 14 anys i fins fa dos, va ser el patrocinador principal de la formació, llaurant des de llavors un palmarés en el qual brillen més d’un centenar de victòries, deu campionats d’Espanya en ruta o dotze en la Copa d’Espanya.

La seua visió com a director i promotor esportiu va ser més enllà en els últims temps, endinsant-se en disciplines com el ciclocròs, fins al punt de posar en marxa el primer equip professional al nostre país per a abrigallar a Felipe Orts, de la Vila, considerat el millor corredor nacional del moment, portant-lo fins al subcampionat mundial sub’23. Igualment, fa un parell d’anys va decidir apostar pel ciclisme femení i crear el primer equip professional dins de la província.

Els anys han portat a José Vicente Peidro a desenvolupar un fi instint de superviviencia en un terreny tan inestable com el ciclisme amateur. “La passió que sentia de xiquet per aquest esport ha acabat per convertir-se en un negoci, en una manera de viure per a mi i la meua família. Unes vegades han pogut eixir millor les coses i en altres pitjor i he perdut, però és part del joc”, reconeix l’alcoià.

La seua última aventura ha sigut explorar el ciclisme anglosaxó, ara tan moda pels assoliments del potent Ineos, abans Sky, amb el fitxatge de ciclistes anglesos que de pas poden atraure patrocinadors a l’estructura. La inversió de temps i diners porta camí de convertir-se en rendible econòmica i també esportivament. Aquesta temporada el Netllar Alé ha disputat el calendari nacional amb cinc corredors d’aquesta nacionalitat i s’espera que altres tres o quatre ciclistes més s’incorporen aquest hivern, amb el que quasi la meitat de la plantilla de l’any que ve –de vint corredors segurament– seran anglesos.

José Vicente Peidro es mostra especialment esperançat en un d’ells, Louis Sutton, de tot just 18 anys, que ja ha donat mostres del seu potencial guanyant aquesta temporada la crono de 24 km del Tour de Panamà. “Amb una bona faena hivernal i un any més d’experiència, pot ser un ciclista cridat a ser professional a curt termini”, assegura el director alcoià. Els cinc anglesos no són els únics estrangers, també compta amb un argentí, país al qual quasi anualment ha recorregut per a formar plantilla.

Els sis corredors resideixen a la nostra ciutat, alguns en pisos llogats i altres en l’Hostal Savoy. També ací, més en concret a Cocentaina, està la nau en la qual està tot el material per a córrer, des de bicicletes, equipatges i fins a vehicles per a seguir als ciclistes en carrera. L’aposta professional de José Vicente Peidro també ha tingut conseqüències a l’hora de promocionar a corredors de la zona amb ganes si es fes un nom en l’escamot.

Actualment compta amb dos alcoians, Ízan Linares i Carlos Mira, tots dos sub’23, també amb un ciclista de Muro, Josep Tomás, guanyador d’una etapa en la Volta a les Açores i portador del malliot de líder fins a l’última jornada. També compta amb altres joves valors de la província com Miguel Juan, que és d’Altea i Alejandro Gomis, d’Almoradí. Va rellançar la carrera d’Eusebio Pascual, de Cocentaina, que fa dos anys va fer el salt al Caixa Rural de categoria Continental i aquesta temporada ha corregut al Bahrain Cycling Academy, el calendari del qual se centra en proves a Àsia.

Prop del final d’aquesta temporada, José Vicente Peidro fa balanç i assegura que no ha sigut dels millors anys però tampoc dels pitjors. Fins al Campionat d’Espanya de juliol passat, el Netllar Alé anava primer del ránking nacional i ara ocupa el quart lloc només per darrere del Vigo Ries Baixas, Supermercats Froiz i GSport i per davant de potències del pilot amateur com Valverde Team, Caixa Rural o Kometa d’Alberto Contador. A més, Alejandro Gomis figura en el tercer lloc del ránking individual.

“Hem guanyat tres carreres, que no són moltes”, reconeix l’alcoià, “però en canvi hem fet molts segons i tercers llocs. Amb Eusebio Pascual guanyem diverses Voltes perquè tot l’equip treballava per a ell. Ens ha faltat aqueix líder però tenim molt bons corredors, tots molt joves i amb futur”, afig.

Després de tants anys en la categoria Elit i Sub’23 diu no estar cansat i mantindre molt viva és il·lusió de traure cada any una estructura nova. “Vaig tindre en els meus primers anys l’experiència de dirigir en professionals. Vaig fer més de 50 dies entre 2007 i 2008 amb el Contempolis en carreres a Mèxic i Bèlgica. Pujar un escaló i fer equip en Continental suposa moure’t en pressupostos entre els 700.000 euros i un milió com a mínim i el problema està en el calendari. Hi ha poques carreres i els patrocinadors t’exigeixen una repercussió mediàtica perquè els siga rendible la inversió. En Elit, Sub’23 o Juvenils hi ha millor calendari, cada setmana hi ha carreres i això fa que hi haja molts equips. Enguany hem sigut quasi seixanta. Els patrocinadors damunt tenen un 40 per cent de deducció fiscal i per a ells és beneficiós la inversió”.

Al fil d’aquesta qüestió, assegura que l’exigent normativa laboral del país fa que coste tirar avant estructures professionals. “Té la seua part bona, el corredor està cotitzant, però obliga els equips a destinar més de la meitat del pressupost a pagar les nòmines. Això obliga molts corredors a haver de jugar-li-la, marxant-se a altres països com Portugal i corrent per 300 euros al mes per a tractar de ser professionals”, confessa sobre la realitat de l’escamot nacional.

De la crua realitat del ciclisme alcoià i aqueix palmarés en blanc des de Blas Domingo Llidó, únic professional que ha donat la nostra ciutat en les últimes cinc dècades, comenta que el secret està en la formació. “Cocentaina tenia una Escola de Ciclisme i ara té dos. Igual succeeix a Castalla o a Ontinyent, poblacions que són pròximes a la nostra. També és veritat que hem experimentat una important reculada a la província, abans hi havia fins a 15 professionals i ara tenim cinc”, subratlla per a finalitzar.