“La nova seu és un trampolí per a millorar la qualitat de vida dels pacients”
Entrevista a María José Grau, presidenta de Solc

Després de dues dècades, l’Associació comarcal d’ajuda en el tractament del càncer, Solc, ha estrenat recentment la seua nova seu, en la qual estan instal·lats des de fa algunes setmanes, situada al carrer Sant Rosa.
La inauguració oficial va ser fa dues setmanes i també es va dur a terme una jornada de portes obertes perquè els usuaris pogueren conéixer les instal·lacions.
La presidenta de Solc, María José Grau, parla en aquesta entrevista d’aquest projecte que ja és una realitat, i es mostra molt agraïda a l’Ajuntament per la cessió de la qual fins fa molt poc va ser la ‘casa’ de l’entitat, i d’altra banda, destaca el gran paper de la “solidaritat rebuda des del moment zero” per part de “entitats públiques, privades, gent del carrer d’Alcoi i de les nostres comarques”, així com de tot el voluntariat.
– Com sorgeix la idea d’adquirir un local i traslladar la seu?
– Vam estar més de 20 anys en l’altre local, un local cedit per l’Ajuntament, una cosa amb la qual estem molt agraïts, no obstant això, érem conscients que eixe espai no complia amb les característiques, especialment de seguretat, accessibilitat i comoditat que deuria, i sobretot és que hi havia un col·lectiu, el de persones amb mobilitat reduïda o persones més majors, que estan més limitades, que no podien accedir ni als serveis perquè hi havia un gran escaló. Aquest col·lectiu es quedava fora i no era just.
Amb els anys rebem un parell de llegats d’usuaris agraïts que, en els seus testaments van deixar una herència. La més considerable va ser un pis, el qual va ser utilitzat durant un temps per una usuària malalta de càncer que no tenia recursos.
Quan aquesta persona va morir considerem que va ser l’impuls per a dir, ara tenim diners, perquè es va vendre el pis, i la millor manera que vam veure va ser retornar-li’l als usuaris a mode d’unes instal·lacions que ens permeteren, no sols abraçar a eixe col·lectiu amb mobilitat reduïda, si no millorar les instal·lacions i l’atenció personal als pacients.
Som conscients i volem que quede molt clar que Solc és una associació sense ànim de lucre d’utilitat pública, per la qual cosa qualsevol excedent que pugues tindre, com és el cas d’aquest llegat, ha de ser retornat als usuaris.
Considerem que, en tindre eixos diners del pis era el moment de poder deixar el local cedit per l’Ajuntament perquè una altra entitat el puga utilitzar, que hi ha moltes que estan en llista d’espera, entitats que estan començant, tal com comencem nosaltres fa 26 anys.
– Què ha suposat el trasllat?
– S’ha guanyat en comoditat, en accessibilitat, lluminositat, fins i tot en visibilitat, perquè estem en un lloc on la gent ens veu.
Hem notat que entren més persones, preguntes pel funcionament, compten els seus casos. Atenem tant els pacients com a l’entorn familiar.
– Quin ha sigut la resposta dels usuaris?
– La gent que ve està molt contenta, senten que has pensat en ells, i és que això és per als usuaris.
– Des de Solc, quina valoració fan del resultat?
– Ha sigut un retall. Estem contents de poder oferir als pacients i a les famílies una mica com això, ho mereixen i dona l’opció a ampliar serveis.
– Què permet el nou local?
– És un trampolí per a millorar la qualitat de vida dels pacients que puguen vindre.
Per exemple, respecte al despatx del fisioterapeuta-nutricionista, permet un accés fàcil a la sala de rehabilitació.
Tenim dues sales que es converteixen en una gran diàfana que dona la possibilitat de fer el que no podíem en l’altra com a tallers als quals assistisca molta gent, una xarrada, alguna activitat física….
Totes aquestes comoditats fan que millore l’atenció a l’usuari que al final és l’objectiu de Solc, que sempre ha sigut estar prop del pacient, de la seua família i oferir una ajuda multidisciplinària.
– El trasllat al nou local podria propiciar l’increment de socis?
– Seria interessantíssim. No ho podem garantir, però en tindre més visibilitat, diguem que és propici perquè això puga ocórrer.
– I respecte a ampliar la plantilla de professionals?
– En un futur no puc assegurar que el personal tècnic que ara mateix està puga abastar i cobrir amb qualitat, que és com sempre es fa, l’atenció al pacient. Si fora viable econòmicament es faria sens dubte.
A quanta més gent pugues ajudar, millor. Som conscients de la diferència que marca Solc, jo vaig conéixer aquesta associació per un diagnòstic de càncer fa 10 anys i sé perfectament el que t’ajuda.
Això també ens ho traslladen els professionals. Les psicòlogues expliquen que quan hi ha situacions de dol o de fase terminal, la diferència que marca l’atenció al nucli familiar en el seu conjunt, de quina manera es gestiona eixa fase.
Hi ha molts familiars que estan tan agraïts que volen col·laborar. Cada dia veiem manifestacions d’afecte i d’agraïment.
Tenim un equip tècnic que és el motor de Solc, els que realment tracten al pacient i si després hi ha eixes manifestacions d’afecte és perquè fan una gran faena.
– La nova seu marca un punt d’inflexió per a Solc?
– Marca un punt de continuïtat en el treball ben fet que s’ha realitzat des del primer dia.
Jo em conformaria que continuara fluint com fins ara, que la gent continue rebent ajuda i quede contenta, que es puga donar eixe respir als pacients i a les seues famílies i de poder generar consciència de la importància d’apostar per una vida saludable.