La memòria de l’Alcodiam

Persones com Paco Llácer fan que els clubs tinguen personalitat pròpia, que no siguen simples llocs de pas per a jugadors, tècnics i dirigents, que el gen que defineix el seu ADN no es perda i que perdure amb el pas del temps. Aqueixa dedicació, aqueixa lleialtat a uns colors, és el que l’actual directiva del Patín Alcodiam ha volgut reconéixer amb l’homenatge sorpresa que li van preparar els seus companys de junta a qui durant més de tres dècades ha dedicat molt de temps a treballar desinteressadament amb la simple satisfacció de col·laborar i ajudar.

Va començar a entrenar sense haver jugat mai a hoquei, ha deixat testimoniatge de la història del club des dels seus orígens amb la publicació d’un llibre i ara s’està plantejant escriure una segona part per a deixar constància del que han sigut aquests anys en l’OK Lliga. “Sempre treballant des de l’ombra, mai m’han agradat els focus, el meu ha sigut estar en un segon pla i col·laborar en el que fera falta”, confessa el veterà dirigent.

Paco Llácer, que ara té 69 anys, és història viva del que és un dels episodis més bonics i brillants de l’esport local: el ascens i posterior consolidació del Patín Alcodiam en l’elit estatal de l’hoquei sobre patins. Va viure de primera mà el projecte per a portar a l’equip fins al més amunt, després d’aquell històric ascens i posteriors anys amb el pavelló B del Francisco Laporta a vessar d’entusiastes aficionats, i assisteix amb certa resignació a aquesta etapa marcada per la defunció de Lionel Grau, durant molt de temps mecenes i ànima del club.

Pot llegir el article complet en l’edició de El Nostre del dissabte 9 de febrer.

Foto: Paco Llácer, en el centre, durant l’homenatge sorpresa que li van realitzar els seus companys de junta.