La llar d’ancians San José inaugura un pavelló per a activitats culturals
Al mateix temps que apareixia aquest solstici d’hivern, s’inaugurava un nou espai en l’Asil d’Ancians San José. Un saló adjunt a l’edifici central, dedicat a activitats culturals, lúdiques i gerontològiques per als interns d’aqueixa casa. Aquest centre assistencial està regit per la Congregació de Germanetes d’Ancians Desemparats, present a Alcoi des de 1878; el mateix any que s’inaugurava la Caserna d’Infanteria al costat de l’ermita Sant Roque. Les religioses treballen amb assistents especialitzats en estimulació cognitiva, teràpies recreatives i psicomotricitat, cuidant diàriament de la salut integral i espiritual d’aproximadament cinquanta homes i un centenar de dones.
Orfes de representants municipals, els protagonistes d’aquest acte van ser les associacions benèfiques que es van sumar a l’esdeveniment on a més d’aportar els seus dots interpretatius, van manifestar la solidaritat grupal que aquesta ciutat regala en els moments més importants. Va haver-hi flamenc, i un mag que va instal·lar la fantasia en l’ambient. També una estudiantina que va aparéixer pel corredor central fins a l’escenari per a oferir el seu concert amb grans dosis de nostàlgia nadalenca tancant l’acte a colps de pandereta i bandurria. A poc a poc apareixeran nous repertoris. Tal vegada no hi haja flamenc ni estudiantina, perquè molts interns actuals, van anar en la seua joventut fans dels Beatles i Mocedades.
Aquella vesprada va ser simpàtica, espontània i carregada d’humanitat que és el que desborda aqueix centre. Per a molts de nosaltres, cada dia, fins a topar-nos de cara amb la primavera, la llum anirà creixent dos minuts entre alba i capvespre. En canvi, alguns interns d’aquest o un altre centre, no eixiran d’aquest solstici d’hivern. Tornaran a l’eternitat còsmica de la qual ningú sap res, amb passos curts, amb taca taca, o amb cadira de rodes. Mentrestant, l’única llum que apreciaran amb claredat serà el suport i la simpatia de la seua gent; que som nosaltres, que algun dia també serem interns. Que seguisquen perquè, els concerts de solidaritat i alegria, embolicats amb música i amb afectuoses almoines de companyia.
Foto: L’estudiantina, durant la seua actuació en l’acte inaugural