“La lectura ha sigut una taula de salvació durant el confinament”

El director de la Biblioteca Municipal d’Alcoi, ha explicat, per a commemorar el Dia del Llibre, com és l’estat de la literatura, i de la biblioteca actualment. A més, ha volgut destacar que, ara com ara “Alcoi està assumint un punt important” dins del món de la literatura, i el descriu com una fortalesa per a la cultura de la ciutat, per la “quantitat d’escriptors que hi ha, la presència i sobretot pel nivell literari que tenim, sobretot en valencià”.

– Com ha afectat la pandèmia durant aquest últim any a la Biblioteca Municipal?
De moment no tenim xifres concretes, però calculem que hem tingut un 50% menys d’usuaris, pel tema de les restriccions presencials. Però bo, els serveis telemàtics han sigut un “boom”, tant en la nostra aplicació de ‘Bivia’, i, sobretot, en la plataforma eBibio, per a préstecs de llibres electrònics, en la qual hem donat d’alta a uns 300 socis nous.

– Parlant sobre serveis telemàtics, creus que la pandèmia ha accelerat que la Internet i les noves tecnologies puguen quedar-se per a fer serveis d’aquest tipus?
Sí. La gent que és molt consumidora de cultura, sobretot durant el confinament de març de 2020, va ser traumàtic. Calculem que en 15 dies vam donar uns 200 carnets, això va ser brutal, perquè és pràcticament els carnets que podem fer a l’any. Les persones que són consumidores de cultura i tenen costum de llegir, en tancar-ho tot, va ser molt bo el tindre accés a llibres electrònics, i dins de la limitada oferta que té, en l’apartat de novetats si que es va poder funcionar bastant bé.

Des del punt de vista de la investigació, el posar-lo en marxa era una aposta de futur i s’ha fet present perquè era facilitar el treball dels investigadors, que treballen de normal els caps de setmana, i tindre aquestes aplicacions disponibles durant 24 hores del dia, és molt beneficiós per a ells.
Cada vegada apostarem més per aquestes plataformes.

– Quantes publicacions s’han pogut fer en l’últim any?
Ara no sabria dir-te dades, però sé que també ha caigut moltíssim. Pel que ha sigut Alcoi, s’ha congelat pràcticament tot el que estava previst fer per a poder fer-ho enguany.

– Llavors enguany està previst que hi haja més continguts, no?
Sí, perquè tots els projectes es van paralitzar. Fins i tot publicacions que eren per a fora d’Alcoi, i que al final ho han ajornat tot per a enguany. Així que tot el que teníem previst es farà durant aquest any.

– Abans has estat comentant que han baixat notablement el nombre d’usuaris presencials de la Biblioteca, però més o menys en una situació normal, Quants usuaris sol haver-hi durant un any?
Els usuaris anuals, en una situació normal, serien més de 200.000. Per a concretar xifres una mica més, podem fer una ràtio de més de mig milió de consultes en Bivia durant 2020, així que les consultes telemàtiques ja han superat a les presencials. Encara així, 200.000 usuaris són moltíssimes visites.

– Quin seria el perfil de gent que més utilitza els serveis de la Biblioteca?
De tota mena. Vénen molts estudiants, gent a consultar premsa, i a nivell de préstecs, les que més solen utilitzar aquest servei són les dones. Són més consumidores de cultura.

– Continuant el tema dels préstecs de llibres, Hi ha algun llibre, o algun gènere en concret que siga el més demandat?
Sí, sobretot el que més es demana és la narrativa. Quan parlem amb altres biblioteques passa el mateix, sobre el 90% dels préstecs és narrativa. Passa igual que en el mercat, la qual cosa més es mou és la narrativa. També té molta estirada la secció infantil, aqueix públic consumeix molt, i ja no parlaríem d’usuaris de cada 15 dies, parlaríem d’usuaris setmanals.

– S’està apostant per fomentar la lectura entre els més xicotets?
Sí, sobretot, des de la Biblioteca del Tirisiti que és la que fa més activitats, encara que ara estiga sent més difícil, ja que en 2020 es van haver de suspendre totes les activitats presencials. Ara ens estem recuperant-nos, s’estan fent coses presencials, s’estan recuperant els tallers a poc a poc.

– Per a anar a les biblioteques no és necessari tindre carnet, però, per a fer ús del servei del préstec de llibres sí. Com es pot fer aquest tràmit?
Abans s’havia de demanar una sol·licitud, però ara amb això de la pandèmia hem decidit prescindir d’això, i presentant el document d’identitat es fa un carnet temporal. Això és provisional, i una vegada es normalitze la situació se li dirà a la gent si vol continuar i ja farem la sol·licitud. Quan arribe tot això decidim que tot fóra de caràcter temporal.

– El dia 23 d’abril se celebrarà el dia del llibre. Es farà algun tipus d’esdeveniment o activitat per a commemorar aquest dia?
Sí, i complint sempre les restriccions. El dia 12 d’abril comencem els actes amb una exposició sobre postals, concretament d’una col·lecció que ens va deixar la família de Fernando Andrés fa uns quants anys. Era un tema que estàvem treballant i que amb la pandèmia hem pogut avançar, ja que el teníem arracada per a classificar i inventariar. Hem aprofitat aquests mesos per a fer la catalogació i ara podem fer l’exposició.

També tindrem tres presentacions literàries, de llibres que teníem arracades des de l’any passat. Són tot autors locals, i així aprofitem també per a donar-los difusió.

Com tots els anys, a més de que les llibreries fan un 10% de descompte en els llibres, sempre pensem en un llibre especial per a aqueix dia que es regalarà a aquelles persones que compren llibres. Enguany, aprofitant el material que tenia Jordi Tormo amb la biografia d’Isabel-Clara Simó, que tenia moltíssim que no havia utilitzat, ell va pensar que això podria servir per a fer un llibre especial, ‘L’Alcoi d’Isabel-Clara Simó’, que parla sobre totes les referències que va fer durant la seua obra a la nostra població.

– Com a director de la Biblioteca Municipal, quin missatge li donaria a la ciutadania per a fomentar la lectura?
En el cas de la Comunitat Valenciana estem pràcticament en la cua de lectura. Hi ha coses que afavoreixen, com el clima, les relacions socials… La lectura exigeix concentració, un espai particular, i això és difícil de conjugar quan es té un clima que pots eixir molt per ací. Però cal dir, que la lectura ha sigut una taula de salvació durant el confinament, s’ha disparat. I durant aquest últim any s’ha notat un creixement molt gran. A més, és que és una taula de salvació personal. La cultura ens evita hores de psiquiatria, perquè és una manera d’evadir-te. Moltes malalties mentals es podrien combatre si la gent tinguera més costum lector, perquè al final el que fas és treballar el cervell.

– Recentment has publicat el llibre ‘Animetes Santes’, què podries explicar-nos sobre aquest treball?
També és un efecte de la pandèmia, perquè quan comencen a aplicar-se els mitjans de confinament, molts mitjans em van consultar si havia passat alguna cosa semblant en el passat i si, les mesures que s’han pres són les que es prenien.

A partir d’ací m’adone que no hi ha un treball, ni una literatura sobre com els valencians afrontaven la mort, i més arran del tema de les pandèmies. Em vaig posar a treballar, i vaig presentar el llibre al Premi Bernat Capó, i el vaig guanyar perquè el tema va causar molt d’interés en el jurat, perquè és nou, perquè a nivell valencià no teníem gens de caràcter divulgatiu.

– Llavors l’acolliment ha sigut bona, no?
Sí, en el seu moment va crear molta expectació, perquè ací tenim molts treballs sobre festes o altres costums, però sobre la mort no tenim pràcticament res, i descobreixes coses, com que els xiquets valencians tenien un funeral especial, o el costum si es fes fotos amb els bebés difunts… La gent tot això ho veu en les pel·lícules i no li ho cree, però la realitat era aqueixa. I bo, el llibre en general va d’això, de com s’han enfrontat els valencians a la mort i a les pandèmies, i es veu que les mesures de prevenció que s’estan aplicant ara són molt semblants a les quals s’aplicaven antigament com el tancament perimetral. Fins i tot a vegades, les mesures d’abans eren més serioses.