La justícia injusta

La justícia és lenta i injusta. Passejar pels jutjats és un carrusel d’emocions semblants a la d’una muntanya russa. És el cas d’una dona d’Alcoi a la qual se l’ha jutjada esta setmana a València per un cas sobre el qual no tenia res a vore. Durant 4 anys esta dona ha estat imputada per un delicte d’estafa. En una oferta d’última hora el fiscal li oferia una pena 21 meses de presó per a un cas del qual la dona era absolutament innocent. La guàrdia civil va confondre el seu número de telèfon i eixa era l’única prova de càrrec. Durant quatre anys ningú no va comprovar que el seu número no corresponia al que figurava en el sumari com el telèfon relacionat amb el delicte. Durant 4 anys ni jutjat, ni fiscalia, han atès les reclamacions de la dona que ha patit un calvari.

És este cas que s’ha viscut esta setmana en un jutjat és un exemple del que encara és la justícia. Una casta, la dels jutges, que vetla principalment pels seus privilegis i que juga a la política mentre manté els jutjats col·lapsats. Tenen la pell molt fina, no accepten crítiques, exigeixen separació de poders als altres i la judicatura, mentrestant, es manifesta contra decisions polítiques. No es presenten en cap llista electoral, però volen decidir en política. No s’obri la carrera judicial a la ciutadania i s’obstaculitza l’accés i el sistema d’ascensos. Hi ha cognoms que es repeteixen de generació en generació. La immensa part de la judicatura és una casta conservadora més preocupada per les seues prebendes que per ser justos.