La il·lusió i el compromís, aspectes clau per a la missió de Càritas

Per a ser voluntari d’una missió com la de Càritas, es podria dir que és necessari complir alguns ‘requisits’. El delegat local, José Domingo Sempere i el director de l’economat d’Alcoi, Juanjo Garrido, coincideixen que la il·lusió i el compromís són prioritaris.

Tots dos es mostren emocionats en dir en veu alta tot el que entranya Càritas i totes les persones que la conformen, així com per la solidaritat que mostra el poble d’Alcoi contínuament.

Sempere porta al voltant de mig any en el càrrec: “quan vaig deixar de ser president de Sant Maure”. Reconeix que, en aqueix moment “coneixia poc de Càritas” però que, “quan vaig començar a conéixer més fins em vaig il·lusionar i vaig pensar: això es pot fer millor”.

Aqueixa il·lusió que sent Sempere la transmet en cadascuna de les seues paraules: “el primer treball que vaig agafar va ser la campanya del butà i em vaig quedar molt sorprés perquè, malgrat que ha pujat el preu, es va recollir molts diners, al voltant de 6000 euros”, uns diners que es destina “a famílies que el necessiten”. Comenta que “hem comprat fins i tot estufes”.

Per part seua, Garrit destaca que aqueixes bombones no són només “per a no passar fred”, si no que hi ha famílies que “no poden cuinar o dutxar-se amb aigua calenta”.

Sempere compta el dur cas de “una família amb un xiquet xicotet, al qual li posaven bosses d’aigua calenta al voltant del bressol. Això no es pot consentir”, al·lega.

Després d’aquests mesos, Sempere assegura sentir-se “molt il·lusionat”, perquè en cas contrari, “no seria ací”.

El delegat local comenta que malgrat que Càritas és una entitat d’església, el moviment que hi ha darrere és seglar –és a dir, que pertany a la societat laica–, la qual cosa fa que siga seriós.

Encara que siga la societat civil la que porte avant aquesta important labor, Sempere assenyala que els capellans són ací “per a acompanyar. Treballant amb nosaltres, no per damunt, si no al nostre costat”.

Precisament, concorde a la serietat i rellevància de la labor de Càritas, els voluntaris han de realitzar un curs previ. “És més seriós del que ens pensem perquè un adquireix un compromís, un compromís com a cristià”.

A més, en el cas dels acolliments “ha de ser gent molt espavilada perquè ha d’estar pendent de les necessitats”.

“Estem intentant crear tècnics en els voluntaris”, indica Garrido, qui afig que “es vol anar a més i Càritas té gent molt vàlida que respon”.

VOLUNTARIS JOVES I MAJORS
Càritas Alcoi compta amb voluntaris joves i també majors.

“A l’economat ve gent que vol ser voluntària bastant sovint”, apunta Garrido, qui narra un emocionant cas: “va vindre una persona que havia estat 4 o 5 anys sent usuària de l’economat i ens va dir que, ara que ja no necessitava acudir, volia aportar. Quan et diuen això, és que s’ha plantat una llavor”.

Una llavor que es vol sembrar en els més joves. “A vegades anem a col·legis o ens demanen que anem a fer alguna xarrada. Ara tenim un cas d’alumnes de La Salle que venen tots els dijous des de fa diversos mesos. Són xavals que venen amb moltes ganes i es van a la seua casa cansats de tot el treball que han fet, però alhora amb ganes que els torne a tocar vindre”, relata el director de l’economat.

Per part seua, José Domingo Sempere destaca també als voluntaris més majors: “hi ha gent jubilada que podria ser a la seua casa tranquil·lament però que venen ací, fins i tot matrimonis”. Per a Sempere és vital el compromís, i considera que aquest és més fàcil que l’adquirisca un adult que un jove: “els joves poden ser més volàtils. Has de voler allò que fas, i la nostra gran labor és fer-ho de voler. Tot és treball, però fer treball per als altres, és el millor que hi ha”.

A més, apunta que en aquesta missió es poden donar situacions una mica complicades “i els més majors saben com gestionar la situació, ho fan amb molt d’afecte i fins i tot ens donen lliçons de psicologia i pedagogia”.

Tanmateix, malgrat això, assenyala que s’està tractant d’arribar a la gent més jove perquè és “la que més il·lusió té”.

Pot llegir l’article complet en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 30 d’abril de 2022.