La història tèxtil, a l’abast de tots
S'han digitalitzat arxius de l'antiga Real Fábrica de Paños
L’any 1561 és el punt de partida de la digitalització que s’ha realitzat de l’arxiu que té en el seu haver i que conserva l’actual Tèxtil Alcoiana de l’antiga Real Fàbrica de Paños, en un projecte finançat per la Fundación Sagrada Familia de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de conservar i posar en valor el patrimoni, i dut a terme per l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alcoi, concretament per la tècnica Crispina Ruiz.
Aquesta iniciativa no sols ha consistit a digitalitzar els documents que contenen la història tèxtil, des de 1561 fins a 1995, si no que també s’ha catalogat i està disponible en el portal documental BIVIA –d’aquesta digitalització, està obert al públic està fins a 1970, guardant un període de 50 anys en què els documents passen a considerar-se documentació històrica–.
Sobre BIVIA, cal remarcar que suposa un important portal de consulta, que des de la seua posada en marxa en 2017 ha rebut més de 3 milions de consultes, destacant especialment les que es realitzen des d’Amèrica.
Recentment s’ha presentat aquest projecte en la pròpia seu de la Tèxtil Alcoiana, comptant amb representació d’aquesta entitat en la persona del seu president, Rafael Pascual; també Pascual Merita, secretari de la Fundació Sagrada Família CV; el regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament, Ignacio Trelis, la pròpia Crispina Ruiz, així com el director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Josep Lluís Santonja, i altres membres de la Tèxtil Alcoiana.
Crispina Ruiz ha sigut l’encarregada d’explicar amb més detalle tota la documentació que s’ha digitalitzat, de la qual part, l’Arxiu Municipal ja disposava en còpia microfilmada –el període comprés entre 1910 i 1940, que es va dur a terme en 2022–, que ara també s’ha digitalitzat. D’aquesta manera, hi ha hagut dues parts en el procés, una de digitalització sobre paper, i una altra, de microfilm a digital.
El resultat de tot aquest treball són 868 registres –llibres, lligalls, carpetes o expedients, que poden tindre una o diverses pàgines– i 20.623 imatges digitalitzades.
El projecte s’ha presentat en aquests dies, però es remunta a l’any 2019, quan la Fundación Sagrada Familia Comunitat Valenciana es va interessar en la recuperació patrimonial per a la seua difusió a través de BIVIA, i des de l’Arxiu Municipal es va considerar que l’opció més adequada era la referent a la Real Fábrica de Paños, per la seua rellevància i antiguitat, i també perquè fins ara ha sigut menys accessible a la investigació en tractar-se d’un fons de caràcter privat.
És la primera, i en principi, última acció que la citada fundació patrocina en aquest sentit, segons indica Pascual Merita, ja que els seus fins principals són assistencials, educatius i culturals.
El patrocini ha suposat una inversió de 2500 euros, i Merita afirma que “ha sigut un plaer” finançar aquest projecte que espera “que siga profitós per als investigadors”.
DOCUMENTACIÓ DESTACADA
Dins de tot l’arxiu històric que s’ha digitalitzat, la tècnica Crispina Ruiz, detalla alguns dels documents més destacats o interessants, com és la real cèdula concedida pel Rei Carles IV, per la qual va passar a denominar-se Real Fàbrica de Paños –abans sense el Real–. També fa al·lusió als dos gremis d’origen, com van ser els peraires i els teixidors, així com els diferents noms amb els quals s’ha denominat fins a ser l’actual Agrupació Empresarial Tèxtil Alcoiana, nom concret amb el qual se la coneix des de 1994.
La ‘Casa de la *Bolla’ o ‘*Bolla’ ha sigut una de les denominacions més destacades, amb la qual encara es fa referència a aquesta entitat.
En aquesta documentació també es troben les ordenances per les quals es regien els gremis, o les problemàtiques existents entre empresaris, treballadors i sindicats, les marques creades en el seu moment per la necessitat de diferenciar-se uns fabricants d’uns altres, el control de qualitat, o fins i tot, el tipus de tinta.
En l’apartat més curiós està la socialització realitzada entre els anys 1936 i 1939 –Guerra Civil espanyola–: “fins ara no s’havia vist aquest tema, és un camp obert per als investigadors de la Guerra Civil”, assenyala el director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja.