La història d’una pionera al volant que va conduir el canvi

Durant set dècades els autobusos de La Alcoyana han transportat a milers d’usuaris i han comptat amb el suport constant dels seus conductors i treballadors. Entre totes les persones que han escrit en les pàgines de la seua història cal destacar el nom de Carmen Sánchez, primera dona conductora d’autobusos de la Comunitat Valenciana.

Sánchez va començar la seua carrera en l’empresa de transport en 1989 i va estar 35 anys al seu servei. Als 28 anys, Carmen es va convertir en la primera dona conductora d’autobusos de la companyia i de tota la Comunitat Valenciana gràcies a La Alcoyana, única empresa que li va brindar l’oportunitat d’iniciar la seua carrera professional com a conductora, un fet que va marcar un abans i un després en la seua vida.

Abans de dedicar-se al transport urbà, Carmen somiava amb ser policia, però no va aconseguir complir amb el requisit d’altura per només dos centímetres. Davant aquesta limitació, i encoratjada pel seu germà, qui era conductor de camions internacionals, Sánchez va decidir seguir la seua passió per la conducció. Així, es va aventurar en el món dels autobusos, fent història com la primera dona a ser-ho en tota la comunitat autònoma.

“Al principi va suposar un xoc tant per a la gent com per als meus companys. A més, era molt cridanera, era rossa, portava coleta i em deien la Rossa del bus”, recorda Carmen. La Alcoyana li va oferir 15 dies de prova al costat d’un altre company, i després de superar aquest període inicial, li van fer un contracte. Els seus primers viatges van ser per Banyeres, Alcoleja, Quatretondeta, Penàguila, Famorca i Fageca, la qual cosa va ser tot un repte per a una conductora principiant. Més endavant, Carmen va ampliar els seus trajectes a viatges més llargs, incloent recorreguts a Alacant i serveis per a col·legis.

Ser pionera en un camp dominat per homes no va ser tasca fàcil. Carmen va enfrontar comentaris i actituds desafortunades. “Sempre he valorat el meu treball perquè era el que m’agradava, però moltes vegades m’he sentit malament per comentaris tant de la gent com dels meus companys. Record a senyors de veure’m al volant i dir que no pujaven perquè era una dona. També, un dia a la porta d’un col·legi vaig veure a un grup de pares riure’s i acostar-se a mi i preguntar-me, en to de burla, si es punxa una roda, què faria?”.

Malgrat aquests fets, Carmen sempre va portar la seua vocació amb orgull. Es prenia cada ruta molt de debò, estudiant-la fins al més mínim detall. “Cada vegada que em manaven a un nou trajecte anava abans amb el cotxe per a veure com era i així tindre’l preparat per a fer-ho amb l’autobús”, comenta.

De tots els seus anys com a conductora, la seua etapa més memorable va ser en Masatusa, Alacant. “Allí vaig trobar un ambient de companyonia pura. El primer que els vaig dir quan vaig entrar va ser que, era dona, però volia que em tractaren igual, i així ho van fer. Em van tindre en compte en tot moment i van ser els cinc anys més bonics”. D’entre tots els seus trajectes, la conductora també destaca un viatge a París com un dels més bonics de la seua carrera.

Fa dos anys, Carmen va deixar de conduir a causa d’uns problemes de genoll. Ara, amb la perspectiva que dona el temps, se sent orgullosa del seu camí recorregut. “Ara hi ha tres dones conductores a Alcoi i quan les veig m’encanta, encara que pense que podria haver-hi més. Però també entenc que és una professió molt sacrificada i t’ha d’agradar molt. Jo em vaig sacrificar molt per la professió, però va ser tot un plaer”, conclou.