La història de Nil
La història de Nil (abans Moro) és la mateixa que la de milers de galgos a Espanya, que cada any són maltractats i abandonats com a deixalles de caça, els propis galguers entreguen als gossos que “ja no els valen”. I com Nil, molts dels galgos que tenen la sort de ser salvats per associacions de rescat, es troben en condicions deplorables, estan desnodrits, deshidratats i, en moltes ocasions, també ferits.
Adoptar un galgo és una lloable decisió, però ha de ser una decisió meditada i responsable. La majoria arriben traumatitzats per l’abandó i el tracte que van rebre anteriorment, per això, poden tindre pànic a les persones. Nil procedeix d’un entorn rural, per la qual cosa necessita treballar la socialització i adaptar-se a la ciutat.
És un gos sensible i poregós, una característica pròpia de la raça, però molt afectuós, i notem com a poc a poc agafa confiança. Després de tres setmanes amb nosaltres, Nil ara acudeix cada dia tranquil i disposat al pipí-can, on ja és capaç de saludar a tots, tant gossos com persones.
És d’agrair també, dit siga de pas, la sensibilitat i la delicadesa amb la qual l’han tractat allí des del primer dia. És com si la tendresa que desprenen els seus ulls color mel els haguera ablanit el cor. I és preciós per a nosaltres veure com, molt a poc a poquet, va reconciliant-se amb la raça humana, i això que no li falten raons per a odiar-la.
Abans d’arribar a la nostra família, com tants altres gossos rescatats, Nil va estar temporalment en una residència. Alguns es troben en cases d’acolliment, una altra forma diferent d’ajudar a les associacions que defensen als llebrers del maltractament i el sofriment a Espanya. Sense elles, no seria possible rescatar a tants cada any.
El treball d’aquestes ONGs és fonamental en la lluita contra la crueltat cap als animals, però falten més mitjans materials i humans i una major implicació de les diferents administracions i institucions. Ha arribat l’hora que a Espanya es dediquen més recursos a legislar en matèria de respecte animal.
Intentar canviar la societat des de l’àmbit legal i educatiu per a protegir els animals i, en particular, als galgos, hauria de ser cosa de tots. Cada vegada hi ha més estudis que demostren la connexió que existeix entre el maltractament animal i la violència cap a les persones. Per això, prendre’s més de debò els actes de brutalitat contra els animals, suposa un benefici en la lluita contra la violència social.