La gespa artificial propícia el declivi del teuladí
Un estudi dut a terme per investigadors del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Mitjà de la Universitat d’Alacant, entre els quals es troba el biòleg alcoià Edgar Bernat, ha determinat una nova causa de l’important declivi del teuladí en àrees urbanes de la Comunitat Valenciana. Es tracta del canvi de gespa natural per l’artificial.
Bernat és un dels investigadors que signa l’article sobre aquest tema al costat de José Antonio Gil-Delgado, també del Institut Cavanilles, i Germán M. López, de la Universitat d’Alacant.
El biòleg alcoià va centrar el teu Treball Final de Grau i també el del màster en Biodiversitat sobre el declivi dels teuladins, i a Alcoi va dur a terme l’any 2017 un estudi concret al parc de Cervantes per a anellar als teuladins i fer-los un seguiment. El control sobre aquesta espècie també va estar present en altres localitats pròximes com Benilloba, Cocentaina, Ontinyent, Banyeres o Muro.
La intenció d’aquestes investigacions era determinar els factors que estaven propiciant la disminució dels teuladins. L’estudi que s’ha conegut recentment determina una d’aqueixes causes, i a més, aquest ha estipulat que durant quatre anys el nombre de teuladins s’ha reduït fins a un 60%.
El teuladí és una espècie que està associada als humans des de la Prehistòria, però que no obstant això, des de principis del segle XX la seua població ha anat baixant en àrees rurals i urbanes de tota Europa. Això s’ha degut a nombrosos factors, com per exemple, la contaminació urbana, la falta d’espai per a niar o les dificultats a l’hora de trobar menjar, així com malalties i la depredació.
A tot això se sumen les conclusions de l’estudi dut a terme per Bernat, Gil-Delgado i López en un total de 32 parcs valencians de quatre localitats diferents. Durant quatre estius, entre 2015 i 2018, es va analitzar l’impacte de la substitució del sòl dels parcs, tant l’herba com el sòl nu per altres components artificials, com ara el formigó, l’herba artificial, zones per a gossos o paviments; sobre l’abundància del teuladí comú.
Les conclusions determinen que als parcs estudiats, en els quals la presència de teuladins era similar en tots ells en l’inici de la investigació, que això va variar amb el pas dels anys. En el cas dels reformats el declivi va aconseguir el 60%, mentre que en els no remodelats, aquest percentatge és del 15%. En l’article d’aquests tres investigadors, també s’afirma que la remodelació de les zones amb gespa o herba artificial és més nociva per als teuladins que en les zones de sòl nu.
A més, aquests tres experts demanen implementar noves polítiques de planificació urbana amb la necessitat, urgent, de conservar el teuladí comú i altres ocells, així com millorar la coberta verda urbana i connectar-la per a ajudar en el desplaçament dels ocells.