La Generalitat demanda al Patronat de l’extinta Fundació de Turisme
Després de dissoldre's en 2012, li reclama els 103.000 euros de la dotació fundacional per a la liquidació definitiva de l'entitat
La Generalitat Valenciana ha demandat al Patronat de l’extinta fundació de turisme ‘Alcoy Puente de Culturas’, que va ser creada en 2006 sota el mandat del llavors govern de Jorge Sedano (PP) i de la mà de la regidora Amparo Ferrando. La integraven un total de 23 patrons, entre els quals figurava l’Ajuntament, l’Associació de Sant Jordi i la Cámara de Comerç, al costat d’entitats i empreses de la ciutat. Comptava amb huit persones en plantilla i s’encarregava de la gestió de quatre museus: el de la Festa, Explora, Refugi de Cervantes i Museu Arqueològic.
Va ser dissolta a principis de 2012 degut, d’una banda, a l’alt cost que generava el seu funcionament i, per una altra, als problemes que presentava la legalització de l’activitat de la fundació, una entitat privada que s’encarregava de la gestió d’espais expositius públics. Amb aquests arguments a la mà, el nouvingut govern tripartit, juntament amb el Patronat del qual depenia la Fundació, pren la decisió d’iniciar el procés de liquidació, el qual ara s’ha sabut que no va arribar a concloure per una sèrie d’irregularitats detectades en 2018 per l’administració autonòmica.
Segons l’escrit de la demanda al qual ha tingut accés aquest periòdic, el Protectorat de Fundacions de la Generalitat Valenciana –òrgan del qual depenia en última instància l’entitat alcoiana– no ha pogut procedir a la liquidació del patrimoni fundacional d’Alcoy Puente de Culturas, una quantitat que ascendeix a 103.000 euros. El motiu és que el Patronat de la Fundació no ha complit amb l’obligació legal de rendir comptes davant la Generalitat, ni dels exercicis, ni de presentació dels plans d’actuació des de l’any 2008, així que la demanda actual cerca exigir als patrons “la responsabilitat de rendir comptes sobre el destí donat a la dotació fundacional”.
Cal assenyalar que la denúncia presentada per l’advocacia de la Generalitat es dirigeix als membres del Patronat en el moment de la dissolució de la Fundació, incloent-hi persones ja mortes, com el llavors president de l’Associació de Sant Jordi, Javier Morales, fins i tot empreses que ja no existeixen, cas de la mercantil Luxender –promotora de Serelles–. També està implicada la llavors regidora de Turisme, la socialista María Llopis (ja retirada de l’activitat política), així com l’actual alcalde, Toni Francés.
Preguntat per aquest assumpte, el primer edil el qualifica com “una més de les herències enverinades del Partit Popular”. Francés recorda que “quan arribem al govern hi havia un deute de 140.000 euros que vam haver d’assumir”. En total, el procés de liquidació va tindre un cost aproximat de 180.000 euros.
L’alcalde, que es mostra confiat a poder “demostrar” el que va ocórrer per a eixir indemne d’aquest procés, retrau la gestió de la Fundació per part de Fernando Pastor, anterior responsable del departament, i el seu assessor de turisme en aquell moment, l’actual portaveu popular, Carlos Pastor, als qui culpa de la “fallida” de l’entitat.