La Fira Modernista dedica la seua segona edició a Lorenzo Ridaura

Redescobrir la figura del principal escultor del modernisme alcoià. Aqueix és l’objectiu que es proposa satisfer aquesta edició de la Setmana Modernista que viurà Alcoi entre el 17 i el 23 de setembre i en la qual Lorenzo Ridaura serà el protagonista absolut.

En el si d’una família de la burgesia industrial alcoiana, no en va el seu pare va ser alcalde de la ciutat i els seus ascendents posseïen també una fàbrica paperera, Lorenzo Ridaura va venir al món a Alcoi un 5 de maig de 1871. Després de passar la seua infància entre els cèntrics carrers de la localitat, un jove Ridaura de 19 anys va marxar a Barcelona per a cursar els seus estudis en l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat Comtal. Era 1890.

L’últim any del segle XIX, Ridaura es va establir a Madrid, on va romandre fins a 1916. Seria allí on establiria els seus primers contactes amb el modernisme madrileny. En un context de ple desenvolupament de l’art escultòric tant en l’àmbit públic com en el privat, Ridaura va experimentar en aquesta etapa una interessant evolució estilística, que li va portar des de l’Academicisme dels seus inicis, passant per un Modernisme d’aire benlliuresco i un cert idealisme expressionista, fins a culminar la seua obra amb el desenvolupament de formes properes a l’Art Déco.

Encara en la capital espanyola, Lorenzo Ridaura va obtenir diferents distincions en les exposicions nacionals. Entre elles destaquen la tercera medalla en 1904 i 1906, i la segona en 1908. Així mateix, va presentar diversos projectes de monumentals de gran rellevància que van estar prop de materialitzar-se.

RETORN A ALCOI

No obstant açò, motius personals van truncar la seua carrera a Madrid i va tornar a la seua ciutat natal, Alcoi. Va ser ací on va desenvolupar la resta de la seua obra. Va viure a casa la seua etapa més prolífica, encara que ja allunyat dels circuits artístics nacionals i internacionals.

El gènere funerari va ser la seua principal dedicació. El cementeri de Sant Antonio Abad a Alcoi és testimoni d’açò. En ell llueixen ‘Les tres virtuts teologales’, en el Panteó Moltó-Valor; ‘L’Àngel del silenci’, en el panteó familiar d’Agustín Gisbert; les làpides d’Antonio Espinós Julià i Rosa Espinós Julià; i els panteons d’Enrique Carbonell i Enrique Hernández.

Los Angeles de l’Altar Major de l’Església de Sant Jordi constitueixen la seua obra mestra. Era 1918. El 13 d’abril, concretament. Així, en aquest 2018 es va complir el centenari de la instal·lació d’aquest grup escultòric de Ridaura. No obstant açò, aquells àngels adults no són els que poden observar-se avui dia.

Els originals van ser destruïts en les primeres dates de la Guerra Civil que va dividir Espanya entre 1936 i 1939. L’esbós, en buidatge d’escaiola, es va salvar. No va ser fins al 31 de març de 2006 quan es va col·locar la reproducció idèntica a l’original, feta en marbre, obra de l’escultor valencià. L’original d’escaiola de Ridaura presideix des de llavors, fa dotze anys, l’altar de Santa María.

Aquest fet, la destrucció dels Àngels de l’Altar Major de l’Església de Sant Jordi, va afectar en gran manera a l’estat d’ànim de Lorenzo Ridaura. Temps després, finalitzada la Guerra Civil i ja plenament instaurat el Franquisme, en 1956 Ridaura es traslladaria a la localitat valenciana d’Anna, on passaria els últims anys de la seua longeva vida. Allí va morir en 1962, amb 92 anys. També allí va ser enterrat en un panteó que ell mateix havia dissenyat per a la seua mare.

ACTIVITATS EN EL SEU RECORD

Per tot açò, Lorenzo Ridaura serà el protagonista d’aquesta setmana modernista. Al voltant de la seua vida i de la seua obra giraran diverses activitats programades per a aquest esdeveniment.

cal destacar, en aquest sentit, que seran dos les exposicions que versaran sobre la figura de Ridaura. La Fundació Mútua Llevant ha organitzat l’exposició ‘Ridaura de prop’. Les fotografies de Paco Grau donaran a conèixer detalls més concrets de l’obra de l’escultor alcoià. La mostra podrà visitar-se en la Sala de la Fundació Mútua Llevant, en el número 15 de la Plaça d’Espanya, durant tota la Setmana Modernista.

D’altra banda, el 17 de setembre s’inaugurarà una altra exposició relacionada amb l’escultor alcoià, que acollirà, en aquest cas, la Capella de l’Antic Asil, situada en el carrer El Camí, número 42. En aquesta mostra monogràfica de Ridaura, els historiadors del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) Elisa Beneyto i Lluís Vidal actuaran com a guies entre la selecció d’obres cedides per particulars, entitats i per la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi.

A més, aquesta exposició, batejada amb el nom de ‘La bellesa esculpida’, que ofereix una visió general de l’evolució estilística de Lorenzo Ridaura, comptarà amb activitats didàctiques destinades als escolars, entre els quals destaca una ‘escape room’ i un taller de ‘modelaje’ que farà que els xiquets coneguen la figura de Lorenzo Ridaura i l’art de l’escultura. Els assistents podran gaudir també de ‘L’arbre de les emocions’.

Foto: L’Àngel del Silenci, escultura de Lorenzo Ridaura en el panteó de la Família Gisbert en el Cementeri d’Alcoi.