La ferida tancada de Carlos Climent

Fa un any l’orgull esportiu de Carlos Climent va quedar tocat. En un lloc recòndit entre la frontera d’Escòcia amb Anglaterra els seus somnis d’ultrafondista es van ensorrar per una confusió en mancar d’un anglés fluid. L’organització de la Spine Race, considerada com la carrera més radical de Gran Bretanya i una de les més dures del planeta, l’obligava a abandonar quan es veia amb les forces suficients per a seguir. En el viatge de retorn, mentre mirava la gran quantitat de missatges de suport rebuts a través de les xarxes socials, es va prometre a si mateix tornar.

Aquest ultra alcoià, que en els seus inicis va fer història per a l’esport de la nostra ciutat en convertir-se en 1998 en el primer atleta local –i fins ara únic– a classificar-se per a una final del Campionat d’Espanya de pista en 60 metres barres, acaba de tornar feliç de Kirk Yetholm, la pintoresca localitat escocesa en la qual fa uns dies va acabar la Spine Race 2019. “Vaig decidir tornar amb totes les conseqüències, és molt fàcil en una carrera d’aquestes característiques quedar-te una altra vegada en l’intent, potser un altre en el meu lloc no l’hauria fet però jo vaig voler llevar-me aqueixa espina que se’m va quedar clavada. En cap moment vaig tindre la sensació de que la carrera dominava a la persona”, ha explicat en el seu retorn.

El desconsol, les llàgrimes que van acompanyar el seu abandó de l’any passat després de deu mesos d’intensa preparació, van ser substituïdes per una enorme satisfacció interior, el consol del deure compliment i d’haver tancat una etapa. “No se’m va escapar cap llàgrima, igual quan passen aquests dies i tot s’haja tranquil·litzat, solte alguna en pensar l’aconseguit. Veritablement m’he sorprés el meu mateix no exterioritzant massa el que interiorment ha sigut complir un somni de molts anys”.

Foto: Carlos Climent amb la medalla de finisher i la bandera d’Alcoi.