La dignitat de Paco Aura

El 27 de gener és la data que es commemora el dia de les víctimes de l’holocaust. Una data que porta al record la figura de l’alcoià Paco Aura. Supervivent valencià del camp de concentració de Mauthausen va morir als 99 anys i va ser un dels 22 alcoians deportats a un camp nazi.

Paco Aura es va convertir en un símbol i en exemple de dignitat que ha quedat per sempre en la memòria. Reviure la seua vivència era l’experiència professional més colpidora que es pot viure com a periodista. Va marxar amb 17 anys per sumar-se a les tropes que defensaven la legalitat de la República contra la rebel·lió franquista. El seu exili francès va ser terrible i va acabar participant en la construcció de la línia Maginot. L’avanç alemany en la Segona Guerra Mundial el va portar a Mauthausen on va estar empresonat quatre anys. El que va viure Aura allà dins és indescriptible, impropi de l’espècie humana. Va ser alliberat el 1945, però encara va residir vuit anys més a França per por de la repressió franquista. A Alcoi perviu la seua memòria en forma de pont i també en els últims anys amb homenatges i publicacions.

Paco Aura va voler exercir en vida una tasca de divulgació sobre els camps de concentració, una lluita constant contra la desmemòria amb l’objectiu que mai més torne una de les parts més fosques de la nostra història. A pocs quilòmetres, en plena Europa hi ha una guerra, avança l’extrema dreta i el record de Paco Aura ens manté vius un exemple de dignitat i resistència que ens mostra que perdonar no té res a vore amb oblidar.