La crisi econòmica i social s’ha acarnissat amb les dones

La Covid-19 i els seus efectes econòmics i socials associats seran presents en la commemoració d’aquest any del Dia Internacional de la Dona, que se celebra aquest dilluns 8 de març. Analistes i experts sociòlegs coincideixen a assenyalar que la pandèmia ha posat de manifest les desigualtats de gènere estructurals en tots els àmbits, ja siga l’econòmic, el sanitari, o la seguretat i la protecció social.

“Les dones són un dels col·lectius que més està patint les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi sanitària, amb implicacions significatives per a la seua salut en sentit ampli”, s’afirma en un informe d’Acció Contra la Fam que s’ha donat a conéixer amb motiu del 8M. Al costat de la desocupació femenina i la creixent bretxa de gènere laboral, la situació de vulnerabilitat social de moltes dones s’ha vist agreujada a partir de la crisi sanitària.

Així ho confirma la regidora de Polítiques Inclusives i Igualtat d’Alcoi, Aranza de Gràcia, qui explica que “lamentablement la pandèmia ha fet que empitjore” una circumstància que ja es anava donant, i és que els demandants d’ajuda en serveis socials són majoritàriament dones. “Tristament és així”, recalca.

I és que a més de situacions particulars que afecten directament dones, la pandèmia ha subratllat la dependència que la societat té de les dones en la llar i el seu pes en relació amb  la responsabilitat familiar. Així, durant la crisi, les dones han liderat les cures de majors i xiquets mentre cobrien treballs essencials. “Han estat al capdavant del treball de cures, encarregant-se de la neteja d’hospitals, són auxiliars d’infermeria, infermeres, metgesses, farmacèutiques, dependentes de supermercats, etcètera. Les dones són les principals cuidadores de la infància i de les persones majors. I som les que majoritàriament atenem la intendència de la casa i les seues múltiples tasques”, declara Lorena Hernández, portaveu d’Acció contra la fam.

Al mateix temps, els treballs precaris i informals, que estan encapçalats per dones, han sigut els més perjudicats. Especialment greu ha sigut el cas de l’ocupació domèstica, reduït dràsticament des del confinament. “Aquests sectors, copats per dones, han deixat de reportar ingressos”, assenyalen des de l’organització humanitària.

També des d’entitats com Càritas Alcoi, que al costat de Creu Roja col·laboren amb els serveis socials municipals per a subministrar aliments i ajuda d’emergència, constaten que l’empobriment de les famílies que sol·liciten aquest recurs s’ha incrementat amb la crisi del coronavirus, al mateix temps que ha augmentat el nombre d’usuaris a causa de la crisi econòmica. A més, observen que en molts casos, “siga per circumstàncies particulars o culturals, si pertanyen a una determinada ètnia, són elles, les dones, les que acudeixen” i sobre les quals recau la responsabilitat de demandar manteniment per a la família, explica Santiago Garrido, responsable de Càritas a Alcoi.

BRETXA DIGITAL I ANSIETAT
La situació de confinament va influir fins al punt de limitar l’accés de les dones als mitjans digitals per raons d’oci o de formació en línia, bé per falta de temps en haver de dedicar-ho a cura de la família, o bé perquè l’ordinador o dispositius electrònics es trobaven en mans d’altres membres de la unitat familiar, sobretot els fills que havien de seguir les classes en línia. Això, segons s’ha donat a conéixer, es tradueix en què s’ha acabat produint una bretxa digital femenina i els experts creuen que de mantenir en el temps, les dones estarien encara més exposades a caure en exclusió social.

D’altra banda, s’ha detectat que els problemes econòmics i la desocupació han originat més ansietat en dones que en homes. Un malestar psicològic causat per la pandèmia que ha sigut major en dones joves, especialment aquelles amb menors al seu càrrec.

Així mateix, la Covid no sols ha impactat en la salut mental de les persones desocupades, sinó que ha portat amb si que “moltes d’elles, les més vulnerables, abandonaren la cerca d’ocupació per por del contagi, per considerar que les oportunitats de trobar una ocupació en aqueixes circumstàncies eren escasses o per no poder conciliar la seua vida familiar i professional”, assenyalen des d’Acció contra la fam.

RECRUDESCÈNCIA DEL MALTRACTAMENT
I si de parlar de l’impacte de la Covid sobre les dones es tracta, resulta imprescindible abordar el tema de la violència de gènere, on el confinament ha comportat una recrudescència dels casos. Es té constància d’un descens de les denúncies per maltractaments durant l’estat d’alarma, però això no significa que hi haja hagut una menor incidència de la violència de gènere, sinó que a la víctima “se li ha fet encara més difícil” a l’hora de denunciar la seua situació, agreujada a més per la convivència forçosa de la víctima amb el seu maltractador, assenyalava Mónica Corbí, lletrada responsable de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte (OAVD) d’Alcoi, el mes de novembre passat amb motiu del 25N.

La valoració era compartida per la seua companya en la OAVD, la psicòloga Alicia Sarabia, qui ressaltava que a conseqüència de l’estat d’alarma, el confinament durant les primeres setmanes i, en general, totes les restriccions que ha desencadenat la crisi del coronavirus “els obstacles són infinits i tot això paralitza a la víctima”, indicava.

Així i tot, en 2020 la OAVD d’Alcoi va registrar 109 nous casos de violència de gènere, enfront dels 189 de l’any anterior. La diferència, com déiem, ve derivada de les limitacions que imposa la pandèmia, impedint moltes vegades que les víctimes puguen sol·licitar ajuda en els recursos disponibles.