La conquesta d’Amèrica en Vespa haurà d’esperar
La conquesta d’Amèrica en Vespa haurà d’esperar, almenys com Emilio Turrión havia imaginat, creuant Estats Units des de la costa Est a l’Oest a través de la mítica Ruta 66. El farmacèutic murer va haver de posar peu en el nord de Boston al mes i mitjà d’iniciar l’aventura a mitjan juliol a Miami.
Els nombrosos inconvenients que va trobar en la seua ruta li van fer desistir de seguir avant i ajornar l’intent en una pròxima ocasió. Un dels principals obstacles va ser no poder portar-se el seu Vespa des d’Espanya per problemes d’homologacions i contaminació, a més del reemborsament que representava portar-li-la amb avió, la qual cosa li va obligar a adquirir una 150 Spring del 67 a Miami.
“Damunt allí –explica Emilio Turrión– és una moto poc freqüent, però a més reparar-la o posar-la a punt és una tasca quasi impossible, i encara que rodava bastant bé, problemes mecànics sempre sorgeixen en ser una moto amb més de 50 anys d’antiguitat. A Nova York, una ciutat amb més de 10 milions d’habitants, el seu Club de Vespa té solament 25 membres. En alguns tallers ni havien vist mai un canvi de marxes en el manillar”.
Un altre problema afegit van ser les assegurances, obligatoris per a circular, molt difícils d’aconseguir amb un visat de turista i no resident. “Eren poques les companyies que ho tramitaven i no tots els Estats ho feien, ja que alguns sol·licitaven com a requisit indispensable la residència en el país”, va afegir.
4.000 KM REALITZATS
Malgrat les innombrables dificultats oposades, Emilio Turrión va poder recórrer quasi 4.000 quilòmetres, centrant-se en la costa Aquest d’Estats Units, que els va completar en una mica més de 40 dies durant finals de juliol i principis d’agost, travessant onze Estats (Florida, Geòrgia, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Virginia, Washington DC, Maryland, Pennsilvània, New Jersey, Nova York i Massachussets), en els quals va visitar ciutats tan importants com Miami, Washington, Filadèlfia, Nova York o Boston.
“La distància que solia recórrer diàriament no superaven els 250 km, encara que m’ocupaven la majoria del dia, ja que no per totes les carreteres pots circular amb aquest tipus de moto a causa de la seua cilindrada i la velocitat màxima que aconsegueix la moto (50 milles/hora), a més l’aconseguir oli per a la mescla de gasolina era tasca difícil, igual de complicat que acostumar-se a les seues mesures: milla, galó, lliura, peus… Entre els esglais que em vaig portar, o dia circulant per una espècie d’autovia –algunes tenien més de deu carrils– entrant a Baltimore, un policia des d’un cotxe MGC negre, amb els seus cristalls tintats i les seues múltiples llums i sirenes, va traure el cap una placa per la finestreta per a advertir-me que per ací no podia circular i que em desviara immediatament”.
En qualsevol cas, “l’experiència ha sigut gratificant i enriquidora que m’ha servit per a conèixer gent molt interessant i solidària. Aquest tipus de viatges en solitari fan que aguditzes tots els sentits i uses tots els recursos al teu abast per a anar superant el dia a dia”, desvetla Emilio Turrión per a afegir que “la inseguretat és elevada. No és el mateix anar de turista a hotels en bones zones que ‘rutear’ per carreteres, carrers, barris i pernoctar de manera més econòmica en els extraradis. De fet vaig poder veure dos robatoris davant de mi que em van posar en sobre avise, per aquest motiu sempre que podia ficava la Vespa en l’habitació”.
PRÒXIM REPTE, ISLÀNDIA
De tornada a casa, ha iniciat els tràmits per al trasllat de la Vespa Spring 150 del 67 a Espanya, així que la segona part del viatge haurà d’esperar per a una altra ocasió. Mentrestant, la qual cosa roman intacte és el seu esperit aventurer que li ha portat a creuar Europa de sud a nord en els últims anys. El seu pròxim repte és Islàndia, recórrer els 6.000 quilòmetres d’anada i volta que ens separa d’aquest país escandinau al com no ha arribat encara cap Vespa i ell vol ser el primer a aconseguir-ho.