La cançó de l’enfadós

La cançó de l’enfadós en un Alcoyano que va anar a la guerra a Vila-real amb un tirador, sense extrems, una defensa de mantega, jugadors fora de forma, fins a huit jugadors defensius en l’onze i un gol en contra quan encara no s’havia jugat el primer quart d’hora que ho va condicionar tot.

Així és difícil no mirar al futur sense témer el pitjor, agarrant-se al Collao com a única taula de salvació, ja que a domicili no tots els diumenges sonarà la flauta com va passar fa dues setmanes a Múrcia, quan una acció a pilota parada va permetre que se li obrira el cel en l’Enrique Roca.

Tocarà estrényer les dents i resar, sobretot en les dues pròximes jornades on l’Alcoyano es juga mitja permanència. Els de Vicente Mir reben el dissabte al Yeclano i a la següent jornada han de rendir visita a Alcorcón.

Dos partits enverinats que poden acabar dictant sentència, per a bé però també per a mal. Davant tindran als dos equips que ara mateix precedent a l’Esportiu en la classificació: els blanc-i-blaus estan amb 29 punts i amb 28 apareixen *Yeclano, *Alcorcón i *At. *Sanlqueño, ja en llocs de descens.

A les baixes ja sabudes de Pastrana i Ferni per a jugar aquesta vesprada a Vila-real, s’han acabat per sumar Pichu Atienza i Dani Molina, amb el que l’única bona notícia per a Vicente Mir era el retorn de Mario Losada després de sanció.

El de Meliana ha apostat per un plantejament conservador, amb fins a huit jugadors defensius i un dibuix tàctic amb tres centrals -Primi, Carlos Blanco i Farru-, Antón i Andrés Rodríguez en banda, ‘trivote’ en el centre del camp -Imanol, Undabarrena i Albisua-, amb Cristian Herrera exercint d’enganxament i a dalt, contra el món, Mario Losada.

L’arrancada del partit de l’Alcoyano ha sigut esperançador. Fins a tres serveis de cantonada consecutius i tret de Carlos Blanco, en la seua primer titularitat des de la seua arribada en el mercat hivernal. Però en ple desplegament blanc-i-blau, ha arribat el primer gol del filial groget, que fins a eixe moment estava passant de puntetes pel partit.

Centre a l’àrea, Jaume Valens arriba a tocar la pilota i Slavy només ha d’espentar al fons de la porteria. Es portaven a penes tretze minuts i el Vila-real B ja manava en la trobada. Un gol que va ser un pitxer d’aigua freda per a un Alcoyano que semblava tindre les coses clares d’inici.

Amb el marcador en contra, Vicente Mir ha manat reajustar l’equip, col·locant a Farru en el lateral esquerre, les bandes han passat a estar ocupades per Cristian Herrera i Andrés Rodríguez, mentre que Imanol ha avançat la seua posició. En el 24, Cristian Herrera ho ha intentat, però de seguida ha vingut la segona maçada, en el 32, després d’una passada de frenada de Primi, que ha acabat amb groga per a l’il·licità i penal transformat Etta Eyong.

A penes s’emportava mitja hora de joc i plovien piques per al Deportivo. Un 2-0 en contra s’antullava la sentència per als blanc-i-blaus. A volta de vestuaris, Vicente Mir ha tractat de jugar les seues cartes amb un triple canvi: han entrat Yacine, Lara i Sergi López i s’han quedat en vestuaris Primi, Undabarrena i Andrés Rodríguez.

Més endavant, en el 65, qui ha marxat ha sigut Carlos Blanco i en el seu lloc ha entrat De Palmes, amb el que Albisua ha passat a jugar de central. Una càrrega final a la desesperada a la recerca d’eixe gol que ficara a l’Alcoyano i eixa acció ha pogut arribar a deu minuts del final, en una genialitat de Lara, la passada de la qual ha netejat de rivals a Mario Losada, qui no ha aconseguit superar al meta Rubén.

A dos del final, Vivers ha culminat una magnífica acció individual i d’aquesta manera ha pujat el 3-0 definitiu. Ací l’Alcoyano s’ha rendit definitivament. Ha pogut arribar un quart gol, evitat per Jaume Valens. En definitiva, el Vila-real B amb poc ha tret una gran rendibilitat, mentre que als de Vicente Mir els costa un món no ja marcar, sinó generar i posar en destrets al seu rival.

Queda el Collao i eixe partit del dissabte enfront del Yeclano, un partit que es perdrà Javi Antón per sanció.