Justificar el despropòsit

Crec que no els he contat que quan vaig participar a les jornades d’antisemitisme, organitzades per la Universitat de Flensburg, a aquesta ciutat del nord d’Alemanya, als passejos que férem pel carrer anàvem, no anem a dir que escoltats per la policia, però si amb una parella de membres del cos vigilant a poca distància. Encara és així a aquest país, ja veuen. I és que qualsevol cosa que toque el tema de la Shoah sembla delicat fins al punt de no permetre res que puga pertorbar l’activitat ni posar en cap perill la seguretat dels participants. Alineat amb açò trobem un sentiment de culpa desmesurat per part del poble alemany pel que va passar, que facen el que facen els jueus, no hi haurà la menor crítica per part d’aquesta societat cap a ells.

I és quan aplega una situació com la actual, en la que Israel, de manera indiscriminada i amb una justificació més que lleu, ha massacrat al poble de Gaza, i aprofits la tessitura i circumstàncies puntuals -com ara la caiguda del règim dictatorial d’Al Assad-, per a consolidar la seua posició de força a la zona i, ja de camí com aquell que no vol, apoderar-se d’alguns territoris més, és el moment d’alçar la veu i dir que Netanyahu és un assassí. Tan gran com el Putin invasor d’Ucraïna, o el mateix Al Assad que acabem d’anomenar que a l’etiqueta d’assassí hi ha que sumar-li la de torturador. Com també Maduro, hereu de l’ínclit Chávez, de qui certa esquerra s’empenyora en fer hagiografia i que també és un tipus que utilitza la coacció -fins a la violència- a qualsevol preu, per a espantar a tot aquell que no siga de la seua corda.

L’altra nit, un advocat veneçolà reconvertit en xofer d’Uber, em comptava com el tipus i els seus acòlits el va fer fugir, a ell i a tota la seua família, amb amenaces i fins i tot amb paramilitars encaputxats que perseguiren el vehicle de la seua mare acabant per espolsar-li un tir a la cama. Una senyora que era diputada de l’oposició, amb predicament entre el poble, i que no va voler acceptar l’oferta del camuflat dictador, per a canviar de partit i unir-se a ells. Així se les gasten.

El més asèptic, a la fi, és separar els fets i analitzar les situacions sense fer cas a les vivències del passat. La Shoah no legitima cap acció de l’Israel de hui en dia-, ni la tendència política, cap d’elles, ens obliga a recolzar tot el que faça qualsevol dirigent alineat d’origen en els nostres pensaments. Qualsevol altra actitud ens fa còmplices dels seus actes, per acció o per omissió.