‘Júlia’ ix a escena per primera vegada
La Dependent adaptarà a teatre l'emblemàtica novel·la d'Isabel-Clara Simó
Júlia, l’obra més aclamada de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, serà portada als escenaris per primera vegada a càrrec de la companyia La Dependent. L’estrena oficial serà el 19 de novembre en el Teatre Principal de València, on es realitzaran diverses funcions fins a finalitzar el mes. Per a veure l’actuació a Alcoi caldrà esperar fins a febrer del pròxim any, en el Teatre Calderón.
El projecte es troba de moment en fase de preproducció, mitjançant el disseny d’escenografia i vestuari (a càrrec això últim d’Edu Moreno, amb qui la companyia ja havia treballat anteriorment). Onze actors saltaran a escena per a representar l’obra, entre els quals es troben els alcoians Joan Gadea i Pepa Miralles. El paper principal, el personatge de Júlia, serà interpretat per l’actriu Gloria Román.
Gemma Miralles és l’encarregada tant de dirigir com d’adaptar la novel·la, alguna cosa que serà la primera vegada que ocórrega, a pesar que l’autora va tindre diferents propostes per a portar l’obra a la pantalla.
Aquesta és l’opinió de Miralles referent a l’obra: “Quan la companyia de teatre La Dependent em va proposar fer una adaptació de la novel·la ‘Júlia’ el cor em va fer un tomb. Aquest llibre de Clara-Simó era lectura obligatòria quan anava a l’Institut. Recorde l’impacte que va tindre en nosaltres, la manera que ens va colpejar a tots. En primer lloc perquè era una novel·la emmarcada en un moment històric referencial, no sols a nivell local sinó també nacional i mundial: la Revolució del Petroli de 1873. En segon lloc, perquè la protagonista era una dona, en un model patriarcal sense emmascaraments on situem a Júlia en la base de la piràmide, per la seua doble condició d’obrera i de dona. És amb aquesta novel·la quan vaig començar a pensar, a parlar i a debatre sobre el paper de la dona en el món i al llarg de la història. Per a acabar, cal destacar que l’acció esdevenia a Alcoi, on vivíem, plena de referents amb els quals connectàvem i que facilitaven la identificació, molt sostinguts per unes emocions universals i per uns fets que et col·locaven en el pla ètic constantment”.
ANTERIOR COL·LABORACIÓ
‘Júlia’ no és el primer espectacle que escenifica La Dependent amb un text d’Isabel-Clara. En 2004 es va estrenar ‘Còmplices’, un monòleg que va ser encarregat i interpretat per Pep Cortés, i on s’abordava la violència de gènere i el punt de vista masculí d’un maltractament. L’escriptora reflexionava sobre la importància del gènere teatral com aquell que “trenca les regles del joc i denúncia el que està passant; el teatre és subversiu i és denúncia” (Vilaweb, 2005).
Joanfra Rozalén, director de La Dependent, reconeix que la idea d’adaptar ‘Júlia’ va vindre motivada per la defunció de la filla predilecta d’Alcoi, a la qual li unia una forta amistat. Entre els elements més destacats de la novel·la, Joanfra parla tant del valor dels personatges com del context històric, amb el teló de fons de la Revolució del Petroli de 1873 i la resposta del moviment obrer davant la patronal. “Sempre m’ha semblat un text interessantíssim, però suposa un repte per tota la producció que requereix”.
Cal dir que Isabel-Clara va arribar a redactar un manuscrit teatral de la seua novel·la, que li va ser presentat a La Dependent fa una mica més de vint anys. No obstant això, Joanfra reconeix que preferien una adaptació més apegada al nostre temps, per la qual cosa s’han decantat pel treball de Miralles. Quant a la fidelitat del llibret respecte a la seua obra de referència, el director de la companyia assegura que qualsevol adaptació ha de tindre “un grau de llibertat per part de qui l’escriu”, però “sense deixar de costat la dimensió de proximitat de la novel·la”.
El repte de La Dependent serà doble; d’una banda adaptar una obra tan icònica com ‘Júlia’, i per l’altra realitzar una adaptació literària, a la qual cosa no estan acostumats. Una de les poques vegades que ho han realitzat amb anterioritat va ser en 2019, amb la funció ‘El testament de Maria’, basada en el llibre homònim de l’irlandés Colm Toíbín. “Poques vegades hem adaptat obres literàries. La nostra aposta és per la dramatúrgia contemporània en valencià”. Entre els autors amb els quals solen treballar es troben Miquel Peidro i Pasqual Alapont, la majoria de vegades amb textos teatrals.