Juli, orgullós de lluir el braçalet de capità

Ser capità en el Alcoyano no és cosa menor. És ingressar en un selecte grup de futbolistes que guarda en els seus altars a noms tan volguts per a l’afeccionat com Castillo, Gandia, Víctor, Carrión, Maestro o Navarro, per citar els més recents. La política esportiva dels últims temps, on el producte propi escassejava en la plantilla blanc-i-blava, va fer que sumaren molts anys sense un capità alcoià. Caldria remuntar-se a fa 16 anys, amb la retirada de Víctor en la temporada 2003/04, aquella del recordat ascens en l’estadi Pitín de Mar Menor, per a trobar a l’últim canterà nascut a la nostra ciutat que va lluir el braçalet. Una llarga absència que ara s’ha vist tallada amb el nomenament de Juli com primer capità de l’equip, per davant de Jony Ñíguez i Rubén Garcés.

–Imagine que molt satisfet?
–Contentíssim, per a mi és tot un orgull poder lluir el braçalet de capità de l’equip de la meua ciutat. És una satisfacció enorme i alhora una responsabilitat. Espere estar a l’altura. És la primera vegada en la meua carrera que sóc capità, havia lluït el braçalet de manera ocasional. A més, per a mi és doblement un orgull a l’ésser els mateixos companys els qui m’han elegit. Es va fer una votació secreta, en la qual cada jugador va posar el nom de tres companys. Per a mi representa molt perquè és entrar en una llista de jugadors que han significat molt per al Alcoyano. Veure’m en ella és tot un honor. A més, Toni Castillo em va entregar el braçalet brodat amb el meu nom i per a mi és com un tresor. Agraïsc molt el gest d’algú tan volgut. Tinc moltes ganes de lluir-ho en el verd.

–Per a quan la teua tornada als terrenys de joc?
–Segurament la setmana que ve em reincorpore al grup i comence a treballar progressivament. Porte sis setmanes des del primer partit de pretemporada que em vaig lesionar a Muro. El normal en aquests casos són de quatre a cinc setmanes però va ser una recaiguda d’una lesió muscular de la passada temporada, amb el que la reaparició es retarda a huit setmanes. L’important ara és que cicatritze bé i puga tornar amb totes les garanties. Per a això treballe diàriament, no he parat. El futbol modern no és només entrenar i jugar. Hi ha una metodologia darrere en la qual es dóna molta importància als xicotets detalls. En el Alcoyano afortunadament tracta de cuidar cada vegada més aquests aspectes, incorporant al seu organigrama un nutricionista i un readaptador.

–Algun secret hi haurà per a seguir en actiu amb 39 anys?
–Només treball, treball i més treball. Tracte de cuidar-me no sols físicament, també en aspectes com l’alimentació i el descans. En aquests vint anys que porte dedicats al futbol ha avançat molt tot el que concerneix la preparació. Afortunadament tampoc he tingut cap lesió greu. Malgrat la meua edat, estic amb la motivació d’un xaval i físicament em veig com els meus companys.

–Et veus amb més de 40 anys jugant al futbol?
–Aqueixa és la meua intenció. No sé fins quan, però ara mateix em veig jugant alguna temporada més a aquest nivell. Mentalment em trobe de meravella i físicament crec que encara tinc manxa per a seguir en actiu. Gaudisc amb el meu treball com fa temps que no ho feia. Porte tres o quatre temporades en les quals em sent fins i tot millor que quan estava començant. Llavors eres jove, fas bogeries, cosa que ara no passa perquè li dónes un valor enorme al dia a dia. Per a mi és un privilegi anar a entrenar. Em sent la persona més feliç del món. Això em dóna vitalitat per a continuar. Intent no fer plans de futur, sinó gaudir del que tinc. Quan arribe el moment ja prendré una decisió. Ara mateix no puc dir si seré o no entrenador. Tinc els tres nivells, per la qual cosa podria asseure’m en la banqueta de qualsevol equip, igual que m’he format en cursos de director esportiu i també en noves tecnologies aplicades al món del futbol. No descarte res, la qual cosa sí que m’agradaria és seguir vinculat al verd.

–Parlem d’aquesta temporada, del retorn a la Segona B
–És clar que som un acabat d’ascendir però el Alcoyano és un club que porta en la categoria molts anys, no som uns desconeguts. Caldrà canviar el xip, per a això han vingut molts fitxatges. Són jugadors que coneixen molt bé la categoria. Estem en un procés de conéixer-nos, això requereix un temps. La pretemporada ha sigut molt bona, les circumstàncies ens han permés enfrontar-nos a equips de molt nivell com el UCAM, Yeclano o Murcia. En tots, l’equip ha competit i ha estat a l’altura. També es va veure a Orihuela que l’equip té personalitat. S’ha començat pels fonaments, assentar la defensa i a poc a poc anirem creixent en atac, que és el que encara ens falta. Personalment pense que tenim molt de marge de millora encara.

–Si haguérem de parlar d’un objectiu, quin creus que seria el d’aquesta temporada?
–No m’agrada parlar a llarg termini, crec que no val la pena i més en una temporada tan atípica com l’actual. Si haguera de dir alguna cosa, diria que no renunciem a res. Ara bé, aquesta temporada hi ha un objectiu molt llaminer com és la 2B Pro. Crec que per a un equip com el nostre, que ha de ser humil i treballador, l’important és el dia a dia i centrar-se en fer bé les coses per a millorar. Per naturalesa, som un equip que eixirà a cada partit a pels tres punts. A Orihuela ja es va veure.