Juan Serrano: punt i final

L’Alcoyano és institucionalment ara mateix un puzle de moltes peces que no acaba d’encaixar. Seguirà Juan Serrano? Hi haurà nou president? Juan Serrano acabarà cedint les seues accions i s’evitarà que s’òbriga la claveguera de la seua gestió?.

Després d’una setmana en la qual els esdeveniments s’han desbordat, on els telèfons mòbils han tirat fum i no hi ha hagut dia sense una reunió, totes les parts implicades s’han donat aquest cap de setmana de treva –aqueixa és almenys la intenció– per a començar amb força una setmana vinent que s’antoixa fins i tot més intensa i de la qual s’espera sorgisca la llum definitiva a tot aquest garbull, que va començar a gestar-se setmanes arrere, quan va aflorar tot el que va envoltar a la manera en la qual Juan Serrano i un dels seus col·laboradors més estrets, es van convertir en accionistes majoritaris en la conversió del club en SAD allà per 2014, en una operació tan fosca com ben dissenyada i de la qual Juan Serrano va saber traure profit i rendiment personal.

Cedir les accions
Eixe col·laborador de Juan Serrano ja fa temps que no està en el club i quan es va destapar la caixa dels trons fa unes setmanes, va decidir cedir les seues accions que van passar a les mans de la Fundació de l’Alcoyano. El següent pas era que Juan Serrano seguira aqueix mateix camí i entregara també tot el seu paquet d’accions –uns 127.000 euros– a canvi que es mirara cap a un altre costat i buscar-se una eixida el més honrosa possible a qui ha sigut president blanc-i-blau en els onze últims anys.

Aqueix esperat moment que portaria amb si el canvi en la direcció de l’entitat tindrà lloc aquest dilluns, encara que ara mateix ningú en el club és capaç d’assegurar-lo amb certesa tenint en compte l’erràtic comportament de Juan Serrano en els últims temps en el seu intent a la desesperada per aferrar-se amb totes les seues forces a la butaca presidencial.

Dinar amb l’alcalde
Des de la seua última compareixença pública fa quinze mesos, al juny de 2019, pocs dies després de culminar-se el descens, vessant alguna llàgrima mentre anunciava la seua voluntat de posar el seu càrrec a la disposició de la SAD, han sigut diverses les ocasions –la del divendres a la vesprada va ser l’enèsima– en les quals ha arribat a deixar caure la seua possible marxa, posant fins i tot terminis com la vegada que va dir als seus col·laboradors en junta que abans del play-off d’ascens deixava la presidència.

Va vindre la pandèmia i aquelles paraules li les va acabar portant el vent. L’última vegada que ho va fer amb llum i taquígrafs va ser fa escassos dies en un dinar al qual va ser acompanyat pel gerent Fernando Ovidio i en la qual estava l’alcalde Toni Francés i el regidor d’esports, Miguel Juan Reig.

En un moment donat, Juan Serrano va suggerir que estava disposat a “tirar-me a un costat”, paraules que van tindre una contestació immediata d’un dels comensals qui li va corregir dient que “no has d’apartar-te, has d’anar-te’n”.

La sort de Juan Serrano va semblar estar tirada des d’eixe mateix moment, una vegada que l’Ajuntament està al corrent de tots els ardits que han acompanyat una gestió tan presidencialista com la seua en els últims anys. Eixe afany per aferrar-se a la butaca presidencial li ha portat a discutir amb algun membre de la SAD, que ja no estava disposat a veure-li ni un dia més en el càrrec, igual que l’empresari de la província que era el seu principal valedor també li ha dit que se’n vaja després de tindre en el seu poder tota la informació de la situació real del club.

Tot apunta al fet que el dilluns farà el pas definitiu encara que ningú que el coneix s’atrevisca a posar la mà en el foc. Sobretot després de conéixer l’últim i sorprenent moviment, ocorregut aquest mateix dijous, després de reunir-se amb un grup inversor i fent-se acompanyar del gerent Fernando Ovidio, que si bé sí que va estar en la primera presa de contacte que va tindre lloc a Madrid a l’agost passat, en aquella ocasió Juan Serrano no va viatjar i sí Josele González, que no va ser convocat a la reunió d’aquesta setmana a la nostra ciutat.

Deute amb hisenda
Ara mateix el club està al dia de deutes als futbolistes però preocupa l’important forat que s’arrossega d’aquests últims anys en què Juan Serrano no ha presentat cap balanç anual de comptes. Algunes fonts parlen que el deute podria estar entorn del milió d’euros.

Mentre que el club va estar en mans dels seus afeccionats, cada any compareixia davant els socis els qui finalment eren els encarregats d’aprovar definitivament el pressupost. Des que l’entitat va passar a ser una SAD, els seus responsables van deixar fer i van confiar en la gestió de Juan Serrano. Una de les seues herències més sonades va ser la multa d’Hisenda amb sis zeros i multiplicada per quatre que li suposa al club una mica més de 4.000 euros al mes.

Paral·lelament la maquinària en la cerca d’un successor ha experimentat una forta accelerada en els últims dies. El nom d’Héctor Rúa, actual president de la Fundació, porta un temps remenant-se com a substitut natural. Es tracta d’una persona que coneix molt bé el funcionament del club, a més per la seua antiga professió de banquer és una persona dotada per als números. Paral·lelament s’han fet altres gestions, se li va oferir el càrrec a un empresari molt important de la ciutat i assidu als partits del Collao, que va declinar aquesta responsabilitat per raons de treball.

L’últim nom que ha eixit a la palestra i que fins ahir semblava el millor situat en la graella d’eixida per a ocupar la butaca presidencial és Toni Justicia, una persona poc coneguda en l’àmbit futbolístic de la nostra ciutat però sí en uns altres de la societat alcoiana, com el de la Festa per ser el primer tro de la filà Contrabandistes. Des de fa un temps està vinculat a la Fundació com a secretari on ha sigut part important d’una gestió que ha permés sanejar les seues arques i estar al dia de pagaments. Com a propietari d’una empresa informàtica també ha col·laborat en la posada en marxa de les campanyes de socis amb la tramitació dels nous carnets.

Reunió informal
Al començament de setmana va haver-hi una primera presa de contacte, “però més informal que una altra cosa”, ha reconegut el mateix Toni Justicia. Tota la incertesa que envolta l’eixida del club de Juan Serrano, a més de la lògica preocupació per la difícil situació econòmica de l’entitat, li porten a tindre els seus dubtes a seguir avant. “No hi ha res, tot el que hi ha hagut és un simple intercanvi de paraules, sense aprofundir en cap altra qüestió”, ha matisat.

L’última veu a posicionar-se a favor de la marxa de Juan Serrano ha sigut el director esportiu Josele González, qui en la roda de premsa per a anunciar els tres últims fitxatges de l’equip, no es va mossegar la llengua a l’hora de mostrar-se a favor d’un relleu en la butaca presidencial, assegurant que “és necessari un canvi. El millor ara mateix és que entre aire nou en el club i hi haja un relleu en la presidència. És el moment de fer un pas al costat”, unes paraules que van doldre especialment a Juan Serrano.