Juan Gil-Albert ja forma part del llegat intel·lectual de ‘La Caixa de les Lletres’

Entre el contingut que custòdia des de ahir aquest depòsit, numerat amb el 1601, destaquen unes ulleres de l'intel·lectual, tres poemes manuscrits, un exemplar de la Revista Canelobre i unes primeres edicions de l'autor

Juan Gil-Albert ya forma parte del legado intelectual de ‘La Caja de las Letras’

El poeta i assagista alcoià Juan Gil-Albert ja forma part de ‘La Caixa de les Lletres’ que custodia l’Institut Cervantes de Madrid, convertint-se en el tercer alacantí el llegat intel·lectual del qual s’inclou en aquest depòsit de la memòria, seguint el deixant de Miguel Hernández i Vicente Molina Foix.

Aquesta iniciativa cultural i pedagògica ha sigut possible gràcies a l’impuls de la Diputació d’Alacant i de l’Institut Alacantí de Cultura per difondre, perpetuar i custodiar el patrimoni intel·lectual de l’insigne autor alcoià.

El president de la institució provincial, Toni Pérez, i el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, han sigut els encarregats hui, coincidint amb l’efemèride del 121 aniversari del naixement de l’alacantí, de procedir a consignar una mostra del seu patrimoni personal i literari en la caixa número 1601.

El responsable institucional ha assegurat que aconseguir que Juan Gil-Albert forme part d’aquesta proposta “suposa un orgull per a la nostra província, tant pel que representa aquest fet per a la divulgació i recuperació de la figura de l’autor alcoià, com per a la visibilitat del nostre Institut Alacantí de Cultura en l’àmbit nacional”.

Acompanyat pel diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, la directora de l’IAC, Cristina Martínez, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i la neboda neta del poeta, Claudia Simón, el president ha explicat que en 1983 es va prendre la determinació unànime d’atorgar a l’Institut Alacantí de Cultura el nom de l’escriptor, “motiu pel qual difondre la seua figura i donar a conéixer el seu treball i la seua trajectòria resulta un objectiu natural del nostre centre cultural, que s’erigeix en far guaita d’un extraordinari patrimoni nodrit d’obres, idees i arguments literaris d’artistes, pensadors, científics i filòsofs”.

Es tracta, tal com ha detallat, “d’obrir i expandir la seua figura fora de la nostra província i de recuperar la seua memòria”. També de “un viatge de futur, d’un llegat que deixem per a donar testimoniatge de l’obra, de la persona i del personatge”.

“És un honor i un orgull estar hui ací, al mateix temps que un compromís que ens serveix com a esperó per a seguir en la labor de reconéixer que tenim una tasca ingent perquè eixa dignitat de molts dels nostres autors i autores siga vigent”, ha reconegut el president.

L’esdeveniment en l’Institut Cervantes s’ha iniciat amb els parlaments de Toni Pérez i Luis García Montero, després dels quals s’ha dut a terme el depòsit en ‘La Caixa de les Lletres’ d’unes ulleres del poeta i assagista i tres poemes manuscrits, -un datat en 1935, ‘Epitalami a la germana’; un altre datat en 1936, ‘Comiat d’un any’ i, finalment, ‘La meua nostàlgia, homenatge a Xàtiva’, de 1964-, tot cedit per la seua neboda neta, Claudia Simón Aura.

Per part de la Diputació d’Alacant s’ha entregat un exemplar de la Revista Canelobre dedicat a l’escriptor i alguna foto seua, mentre que García Montero ha confiat en la cambra unes primeres edicions de l’autor alcoià que són de la seua propietat.